Televisió i llibres: un matrimoni impossible

BarcelonaGroucho Marx deia que la televisió era una bona aliada de la lectura: cada cop que algú engegava l’aparell, ell sortia de l’habitació i agafava un llibre. Aquesta boutade del còmic evidencia l’abisme que hi ha entre el mitjà audiovisual i el món de la literatura. Més enllà dels programes pensats per a públics minoritaris, hi ha hagut diversos intents de convertir el foment de la lectura en un assumpte prou atractiu televisivament per aspirar a arribar al públic massiu, però els resultats han sigut decebedors. I avui dia, la majoria de canals generalistes han desterrat els programes específics de llibres de les seves graelles.

“Sempre ha sigut difícil fer programes de literatura, perquè parlem de lletres amb imatges”, diu Anna Guitart, coordinadora del desaparegut Via llibre i actualment encarregada de l’apartat de llibres del programa contenidor Tria33. Qui se’n va sortir millor va ser el mític Bernard Pivot: durant quinze anys el seu Apostrophes va aconseguir reunir entre un i tres milions d’espectadors francesos per escoltar com entrevistava, durant una hora i mitja, alguna figura rellevant del món literari. Escriptors com Nabokov, Borges, Bukowski o Sontag van ser alguns dels que van acudir al plató del programa. ¿Seria possible un Apostrophes avui en dia? Guitart, que va entrevistar Pivot a l’octubre, ho té clar: “Ell mateix va dir que no: aleshores hi havia molts menys canals, internet encara no existia… I era més fàcil escoltar una conversa durant una estona llarga. Ara això és més difícil i és una llàstima”.

Però al món literari encara hi ronda una certa nostàlgia per un model de programa com el de Pivot. “Cal un presentador seductor, que sigui la imatge i la veu del programa”, comenta Isabel Martí, editora de La Campana. Al seu parer, seria necessària una figura que -com havia sigut Pivot antigament- tingués prou criteri per escollir bé els llibres sobre els quals es parla. “El problema de la televisió és que creu molt en la imatge i li falta més fe en les paraules”, afegeix.

El cert és que les audiències dels programes de literatura han anat disminuint gradualment al llarg dels anys: Bouillon de culture, el substitut d’ Apostrophes presentat també per Pivot, es va mantenir en la mateixa franja i línia que el seu predecessor durant deu anys però, a partir d’aquí, els seus hereus ( Campus, Esprits libres, Café litéraire ) -cap d’ells amb Pivot al capdavant- es van anar succeint: cada cop relleus més ràpids i resultats pitjors.

Minutatge en retrocés

En els últims deu anys, la televisió pública catalana també ha anat disminuint, a poc a poc, l’espai que tenien els programes dedicats exclusivament a la literatura, que sempre s’han emès pel canal 33 (i en ocasions s’han recuperat a TV3 en diferit i fora del prime time ). Dels 60 minuts que durava L’hora del lector, presentat per Emili Manzano el 2011, es va passar als 25 minuts del Via llibre. Quan aquest va desaparèixer el 2015 juntament amb Ànima i Cinema33, va donar pas al Tria33, que acull la secció setmanal de llibres, presentada igualment per Guitart, però que actualment dura només 10 minuts.

Pocs canals més ofereixen programes de literatura: la cadena privada 8TV no té cap espai dedicat exclusivament a la divulgació literària, i La 2 emet els dimarts Página 2, presentada per Óscar López des del 2007, que tot i que ha aguantat deu anys a la graella avui té una audiència a Catalunya sota mínims: aquesta temporada està aconseguint només el 0,6% de share. “Cal decidir si es vol fer un programa de qualitat o de grans audiències -diu Martí-; tenir-ho tot és impossible”. No obstant això, Isabel Sucunza, periodista i una de les dues propietàries de la Llibreria Calders, creu que un programa periòdic i exclusiu de literatura podria ser ben rebut pel públic: “Sempre que fem actes la llibreria s’omple, la gent intervé… hi ha un públic, però se’ls ha de donar alguna cosa bona”.

Les cadenes generalistes s’escuden fent notar que, si bé els programes exclusius de literatura han desaparegut, els llibres també tenen presència fora d’aquests espais, en programes de caire més generalista com ara els telenotícies o els magazins. Per exemple, des de fa uns dos anys, el Telenotícies migdia dedica -cada dos dilluns- un espai de tres minuts a repassar les novetats literàries. Tant Martí com Sucunza coincideixen que formar part dels informatius implica automàticament popularitzar un títol i, en conseqüència, vendre’n més exemplars. “Molta gent ve i demana el llibre de què han parlat al telenotícies”, concedeix Sucunza.

De fet, Martí comenta que si hagués de triar per força entre un programa especialitzat o dos minuts al TN, escolliria aquesta última opció: “Els telenotícies són el resum del més important que ha passat aquell dia: si hi parlen dos minuts d’un títol concret, significa que aquest llibre és important, i per tant també la cultura”. Així mateix, fa notar que es poden utilitzar espais alternatius per aprofundir en la literatura, com programes de ràdio, revistes especialitzades o fins i tot clubs de lectura, però “a les notícies no hi ha alternativa: hi surts o no hi surts”.

Els telenotícies o programes com Els matins a TV3 o el 3/24 a partir de les 11 de la nit, també contenen ocasionalment alguna entrevista amb autors de novetats literàries. I aquest abril, el Super3 ha començat un espai anomenat Superbiblioteca, en què s’anima els nens perquè gravin vídeos d’un minut recomanant llibres que els hagin agradat. Són diferents formats, però o són esporàdics o allunyats del prime time o apareixen en canals secundaris.

Tot i que Martí creu que el temps que la televisió dedica als llibres actualment és insuficient, reconeix el seu mèrit en la normalització de la literatura en català. “Fa 15 anys, quan va sortir Soldados de Salamina, ningú l’havia traduït al català. I ara, la versió en català i en castellà surten a la vegada”. L’editora ho atribueix al fet que mitjans com TV3, Catalunya Ràdio o RAC1 han donat visibilitat als autors. “El català s’ha mantingut perquè arriben a les grans audiències”.

“L’ideal seria que fos normal que hi sortissin llibres, de la mateixa manera que és normal que hi aparegui l’esport”, comenta Sucunza, que afegeix, a més, que el model cultural hauria de ser més equilibrat en tots els àmbits: “Està bé que es parli de bestsellers o superproduccions cinematogràfiques, però també de llibres o pel·lícules de qualitat”.

La necessitat del foment

La qualitat és, doncs, un aspecte fonamental, però la quantitat segueix sent un factor decisiu a l’hora de produir i emetre programes: concretament, la quantitat de llibres que llegeix el públic. La Generalitat publicava al final del 2015 un estudi que deia que un català llegeix una mitjana de 10’6 llibres a l’any. Tot i que la tendència és creixent, aquest número segueix sent insuficient per a la gent del sector literari com Martí: “Som el país que publica més d’Europa i el que llegeix menys”, explica. “No es poden demanar impossibles. Ens hem d’adaptar a les possibilitats i adreçar-nos al públic lector general”.

Precisament això és el que mira fer Guitart en els Tria33 dels dimecres, que estan dedicats als llibres: “Fem televisió pública, i per això intentem arribar a tothom. Volem acostar la literatura a la gent, que no hi hagi un abisme entremig”, i tot i que reconeix que no hi ha un model ideal de programa (“si hi fos ja l’estaria fent servir”, diu, fent broma), creu que l’èxit sempre depèn de factors com la persona que el presenta, i l’espai i el temps que té. Això sí, rebutja que es polaritzi aquesta qüestió en un enfrontament per l’espai televisiu entre la cultura i un altra matèria, com ara els esports: “Aquestes dicotomies de futbol o llibres no ajuden. A mi tant m’agrada llegir un llibre com seguir un partit del Barça”.