Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

«'No future'»: el punk és ben viu

Dijous tocava mani contra les retallades. I molta gent va sortir al carrer. Gent de tota mena, però convindrem que, majoritàriament, era la part de la societat més activa. Compte, no disminueixo la convocatòria. Dic que normalment, i per lògica, es mobilitza qui té alguna mena de relació amb la política, els sindicats o els moviments socials. I després hi ha l'anomenada majoria silenciosa, que és la que pateix a casa. La que està farta, però que està tan farta que ja ni es manifesta. La que ja no vota. La que no diu res, però que va acumulant emprenyament. L'altre dia parlava amb una d'aquestes persones. Ara és pare de família, treballa en una empresa sòlida i, de moment, no pateix pel seu lloc de treball. A finals dels anys 70 va ser punk. ¿I vostè recorda el lema dels punks, oi? " No future ". Bé doncs, em deia: "Amb 50 anys sóc més punk que mai. Amb una gran diferència: llavors el no-futur era fruit de la rebel·lia i sempre quedava l'oportunitat de canviar el món. Ara és una realitat i sé que no podré canviar el món".

I afegia: "Escoltant els convocants de les manis, encara veig menys futur. Demanaven convocar un referèndum i fer eleccions anticipades. Molt bé, un referèndum i diem que fora retallades. I? ¿Quina és l'alternativa? Però una de real i possible, no la que no sap si farà volar coloms o somiar truites. ¿Eleccions? Fem-ne. I fotem fora Rajoy. ¿I a qui posem? ¿A Rubalcaba, que s'asseia al consell de ministres que va començar a enfonsar-ho tot? ¿A Rosa Díez? ¿O mirem com es fan grans els grups neonazis?" Va ser quan, per provocar-lo, vaig dir-li que potser caldria sortir de l'euro i començar un camí nou seguint el model d'algun país sud-americà. Va mirar-me i va dir-me: "¿Tu creus que és millor enfonsar-se en una merda creada per nosaltres mateixos que continuar en aquesta merda on som? I creus que hem d'aplicar el kirchnerisme, l'evomoralisme, o el chavisme. Som a Europa, ens agradi o no, i el que ens toca és ser europeus". Però el final va ser el més demolidor: "I quan em quedin 100 euros, no em manifestaré, no. Me'ls gastaré en una llauna de benzina". I vostè i jo esperem que sigui per omplir el dipòsit del cotxe, oi?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT