Publicitat
Publicitat

Copa del Rei

Els dos candidats a succeir Zapatero escriuen sobre la final de Copa

Cara a cara futbolístic entre Chacón i Rubalcaba a 'Público'

El vicepresident defensa el joc del Madrid al partit de dissabte, mentre que la ministra parla del joc del Barça com "l'art de triomfar sense victimisme"

Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba, els dos principals candidats a succeir Jose Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del PSOE, mantenen avui un enfrontament dialèctic i futbolístic a les pàgines del diari Público. Cadascun d'ells ofereix en un article la seva visió sobre la final de Copa d'aquesta nit, però cadascun des d'una òptica diferent: la ministra de Defensa des del punt de vista d'una seguidora del Barça, el vicepresident del govern com a fan del Madrid.

Tots dos coincideixen a parlar de "l'èpica" d'un partit com el d'aquesta nit, i més en el context en què es disputa, al costat de tres enfrontaments més entre tots dos equips. Rubalcaba, de fet, veu el conjunt de quatre clàssics com un únic partit de 360 minuts, i considera que el matx de dissabte va ser, simplement, "el plantejament" d'aquesta "epopeia". Avui i dimecres que ve en viurem el nus, i el desenllaç no arribarà fins al 3 de maig, amb la tornada de la semifinal de la Champions.

Per això, Rubalcaba assegura que entén els madridistes que no estan d'acord amb l'estratègia de Mourinho en el primer dels quatre clàssics, però que no comparteix els seus arguments. Segons la seva opinió, perquè el partit d'avui i els dos que vindran a continuació tinguessin interès, era imprescindible que "l'evident superioritat d'un dels dos adversaris no s'imposés", cosa que, segons ell, va ser possible gràcies a aquest plantejament del partit. I augura que avui el partit serà "molt diferent" perquè "el premi que es disputa és diferent".

El vicepresident cita grans herois de La Ilíada com Ulisses i Aquil·les, per recordar que és una tàctica "més intel·ligent" intentar mantenir la integritat per afrontar "els combats realment importants", i assegura que la Lliga ja està "sentenciada", però que aquest títol és simplement una "condició necessària però no suficient per a la gran meta, que és la Lliga de Campions".

En canvi, Chacón prefereix destacar la "poètica" del clàssic, i cita Manuel Vázquez Montalbán i la seva referència a "la por a guanyar en el moment decisiu" que durant molts anys va ser un llast per al Barça, però que ara ja s'ha superat. Segons ella, el joc de l'equip de Guardiola s'ha convertit en "l'art de triomfar sense victimisme" i pot ser un "gran llegat del barcelonisme a la cultura catalana, exportada a qualsevol lloc del món".

Tot i així, Chacón nega que el clàssic sigui "política per altres mitjans" ni "una guerra simbòlica entre eterns rivals", sinó "reconciliació d'oposats, punt de trobada, síntesi".

Chacón també perticipa avui en un cara a cara sobre el clàssic amb la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, en aquest cas a les pàgines d' El Mundo. En aquest cas, el debat se centra exclusivament en la figura de Pep Guardiola, de qui Chacón destaca la seva trajectòria cap a l'èxit des de la Masia, primer com a jugador i després com a entrenador, però mantenint sempre una "senzillesa i elegància" que suposen, segons ella, un canvi profund en el món del futbol.

Cospedal, per la seva banda, comença confessant el seu madridisme, però alhora admet que "el Barcelona de Pep Guardiola està practicant potser el millor futbol de la seva història, que és tant com dir la història d'un dels clubs més grans del món". Segons la seva opinió, la final d'avui és "la lluita de dos estils, de dos regnats a les banquetes", i arriba a afirmar que "constitueix una veritable final del campionat del món de clubs", ja que la suma de Barça i Madrid suposa "la columna vertebral de la selecció campiona del món".

Segons Cospedal, Guardiola proposa un futbol "preciosista i virtuós", i Mourinho un joc "espartà i eficaç", però assegura que totes dues formes són "defensables". Això sí, considera que tots dos entrenadors "interpreten un paper molt estudiat" per centrar l'atenció de la premsa i desviar-la dels seus jugadors, i acaba afirmant que només el seleccionador espanyol Vicente del Bosque, el porter del Madrid Iker Casillas i el jugador blaugrana Andrés Iniesta "són els que representen el que són". Segons ella, ells tres són, potser, "la millor síntesi del futbol espanyol".

Més continguts de