La defensora del lector del 'New York Times', atacada

BarcelonaLa nova defensora del lector del 'New York Times', Liz Spayd, debutava fa uns dies amb una columna que ha resultat inesperadament polèmica. Bàsicament, receptava als periodistes del diari que escoltessin més els seus lectors, a través dels comentaris web. En una era en què els mitjans ja no són torres d'ivori que llancen missatges unidireccionals, la cosa sembla raonable: 'makes sense'. Però vet aquí que l'exdirector del 'New Republic', Isaac Chotiner, va destrossar la columna a un article publicat a Slate: hi deia que era "un consell terrible per al diari". Segons llegeixo a Fortune, el crític de mèdia del 'USA Today' la va titllar de "tonteria" i el director del 'Technology Review' del MIT, de "desastrosa". Als Estats Units, els comentaris web passen hores baixes: al mateix 'New York Times', només un 10% dels articles es poden comentar.

Sovint he criticat en aquest espai les derivades d'una política massa laxa amb els comentaris dels lectors: es dóna camp lliure perquè els exaltats condicionin el debat i els diaris queden retratats a partir dels seus lectors més radicals. Però la solució, esclar, no és tancar les discussions. És moderar-les de debò. Ja no hi ha cap diari mínimament seriós que no dediqui una part dels seus recursos a analitzar les estadístiques web: qui són els lectors, d'on vénen, què fan… Són anàlisis, però, només quantitatives. La idea de Spayd és que, a més de comptar lectors, caldria escoltar-los. Fa uns anys vaig visitar el 'New York Times': em van explicar que les estadístiques només se servien als caps. No als redactors de base, perquè no volien que redactessin només les notícies de clic fàcil. En canvi, aparentment, no llegeixen prou els comentaris a les seves notícies, que sí que tenen a l'abast. Ho trobo eloqüent sobre els temps periodístics que vivim.