El govern central relaxa la pressió a les privades i els dóna sis canals

BarcelonaUna de calenta, política, i una de freda, judicial. La calenta: el govern central ha convocat finalment el concurs mitjançant el qual atorgarà sis nous canals de TDT. La freda: no resol la incertesa en què viuen les televisions privades, que temen que el Suprem anul·li vuit canals més, en sintonia amb el que va fer fa dos anys quan va suprimir nou llicències. Tot i que el govern teòricament no pot interferir en la decisió judicial, podria haver ofert una alternativa -com ara incloure més canals en el concurs- que, finalment, no ha arribat.

D’aquesta manera, si l’alt tribunal aplica la mateixa lògica que amb l’apagada de canals anteriors, la TDT tornarà a fer-se més petita: guanyarà sis canals però en perdrà vuit. Això significa dos canals gratuïts menys per a l’espectador. Les televisions privades en obert interpreten la maniobra com una nova mostra de generositat del govern de Rajoy amb els canals de pagament, i més concretament amb Telefónica.

De moment ahir Soraya Sáenz de Santamaría va posar el cronòmetre en marxa. La primera fase del concurs serà la recepció d’ofertes: hi ha temps per fer-ho fins al 27 de maig. A partir d’aquí, i d’acord amb els terminis que marca la llei, el govern té fins a sis mesos per decidir a qui entrega les cobejades llicències. Dels sis nous canals que posa en joc, tres són en alta definició i tres en definició estàndard. Segons l’acord, en el cas dels tres canals d’alta definició es valorarà “l’oferta d’una programació que contingui continguts d’alta qualitat”, mentre que per als canals amb una definició estàndard “es valoraran fonamentalment els aspectes relatius a l’expressió lliure i pluralista d’idees i corrents d’opinió”. Cada grup mediàtic podrà optar a un màxim de dos canals (un en alta definició i l’altre en estàndard).

El redactat amb referències als continguts d’opinió i debat posa les coses fàcils a 13TV, canal propietat de la Conferència Episcopal Espanyola i que emet actualment rellogant una freqüència a Unedisa, l’editora d’ El Mundo, a raó de prop de dos milions d’euros anuals. Els bisbes fa temps que pressionen per obtenir una llicència pròpia, ja que això els permetria estalviar-se el lloguer anual que paguen a Unedisa i reduir així el dèficit que arrossega la cadena, de 38 milions d’euros des de la seva creació.

Els canals d’alta definició semblen destinats als dos grups generalistes, Mediaset i Atresmedia, que són els que acaparen la major part de continguts susceptibles de ser emesos en HD. Així se’ls compensaria per la pèrdua de canals derivada de l’aplicació de la sentència del Suprem que va comportar el tancament de Xplora, La Sexta3, Nitro, La7 i La9, entre d’altres.

Aleshores a les privades els va quedar el mal gust de boca de veure que el govern es limitava a acatar la sentència sense oferir una proposta alternativa. I això que Mediaset i Atresmedia l’hi reclamaven amb insistència, argumentant que elles eren les perjudicades per un error que tenia un origen polític, ja que va ser Zapatero qui va atorgar a dit (sense el concurs públic preceptiu) les noves llicències televisives.

De moment, però, la convocatòria del concurs no ha satisfet les privades. La patronal Uteca renyava l’executiu en un comunicat emès ahir a la tarda per no haver resolt el problema dels vuit canals sobre els quals es balanceja l’espasa de Dàmocles. I tornava a queixar-se per la primera apagada de nou cadenes que, al seu parer, “no només va retallar dràsticament la llibertat dels telespectadors, sinó que va posar tota la indústria audiovisual espanyola en una delicada situació econòmica i jurídica”.

Fonts de les televisions privades expressaven el seu malestar a l’ARA també pel fet que aquestes llicències tenen encara unes cobertures deficients i temen que hauran de fer-se càrrec dels costos derivats de la seva extensió. Sáenz de Santamaría, per la seva banda, ha assegurat que no caldrà fer cap nou procés d’antenització.