Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Un malson per als informàtics

Els empleats que porten l'ordinador o l''smartphone' de casa treballen més i més contents. Però aquest fenomen, anomenat BYOD, pot ser un problema de seguretat

F a tres o quatre anys que els responsables d'informàtica de les empreses van començar a ser convocats a la planta noble de la seu corporativa per rebre una petició dels alts directius. "Mira, el BlackBerry que em vau donar va molt bé, però m'he comprat aquest iPhone i m'hi hauries d'instal·lar el meu correu electrònic. I ja que hi ets, posa-m'hi també l'accés al quadre de comandament de gestió comercial. No trigaràs gaire, oi?" Així va començar la marxa cap al BYOD, sigles en anglès de bring your own device [porta el teu propi dispositiu], una pràctica que consisteix en el fet que els empleats fan servir per a la feina ordinadors portàtils, tauletes i smartphones que són seus en lloc -o a més- dels equips proporcionats per l'empresa.

El BYOD sembla imparable. Un estudi de British Telecom indica que quatre de cada cinc grans empreses ja l'apliquen o tenen previst fer-ho abans de dos anys, i al 60% dels empleats els és permès connectar els seus dispositius personals a la xarxa corporativa. La implantació del BYOD encara és desigual: en el sector financer l'han adoptat un terç de les empreses, però en el sanitari, que és el següent, ho han fet menys del 15%.

Els arguments a favor de permetre que el personal faci servir aparells propis per treballar són diversos. Hi ha la reducció de costos: fins i tot subvencionant a l'empleat una part de la compra del dispositiu, l'empresa acostuma a gastar menys que si l'hagués de comprar, mantenir i actualitzar. És l'empleat qui es fa càrrec de la selecció, la compra, el manteniment i la renovació, i tracta millor els seus aparells que els de l'empresa. També es diu que els empleats que poden triar les eines per treballar ho fan més satisfets i, per tant, són menys propensos a marxar a la competència. En alguns llocs les empreses inclouen la seva política de BYOD en els incentius per fitxar els nous titulats més brillants: "Vine a treballar amb nosaltres i et donarem 2.000 dòlars per comprar-te el portàtil que vulguis". Aquí, esclar, això sona a fantasia.

D'altra banda, el BYOD presenta inconvenients. Alguns estudis apunten que s'estalvia menys del previst: molts empleats que van optar per responsabilitzar-se dels seus equips acaben demanant igualment assistència als informàtics de l'empresa, i aquesta ha de tenir equips de reserva per evitar que les avaries greus deixin inactiu l'empleat. Amoïna la seguretat de les dades corporatives: quan el departament d'informàtica posa les aplicacions, les dades, els dispositius i les xarxes, pot garantir-ne el control. En canvi, si s'hi accedeix amb elements aliens, s'exposa a forats per on poden fugir dades confidencials sobre el negoci: llistes de clients, plans de negoci, informació sobre productes en fase de creació. Quan un portàtil o un mòbil personal són infectats, poden arribar a propagar la infecció a la resta de l'empresa. I si les dades s'emmagatzemen a l'aparell de l'empleat, què passa quan se'n va o el fan fora? De fet, alguns informàtics atribueixen la D de BYOD a perill [ danger ] o desastre .

Les iniciatives de BYOD coincideixen cada vegada més amb les de teletreball des de casa, treball en mobilitat a les oficines dels clients i consumització, l'ús de dispositius de consum per a tasques empresarials. Els departaments d'informàtica de les empreses han de fer servir, doncs, solucions de gestió de dispositius mòbils ( Good, RIM, Symantec) que permetin administrar-los com si fossin terminals fixos de l'empresa i, per exemple, restringir l'accés a determinades dades, aplicacions i serveis segons la identitat de l'usuari, el lloc on és, la xarxa amb què es connecta i l'aparell amb què ho fa. Les trucades de telèfon que fa un venedor als seus clients no han de procedir del seu número personal, sinó de la centraleta de l'empresa. En cas de pèrdua o robatori del dispositiu, cal poder esborrar-ne les dades a distància.

Un altre sistema cada vegada més popular per habilitar el BYOD és la virtualització ( Citrix, VMware, Microsoft): les aplicacions i les dades no surten mai del centre de càlcul corporatiu, i els usuaris hi accedeixen mitjançant el navegador web o una aplicació anomenada hipervisor , que és l'única que a l'empresa li cal instal·lar en els dispositius dels empleats i s'encarrega de tots els aspectes d'identificació, seguretat i d'adaptació dels serveis a les possibilitats de cada aparell. El que és segur és que cada vegada veurem menys professionals amb el telèfon de la feina en una butxaca i el personal a l'altra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT