Els molestos per l'absolució de Strawberry, el bosc i els arbres

BarcelonaL'Audiència Nacional ha absolt el raper César Strawberry d'un delicte d'enaltiment del terrorisme per unes piulades d'humor negre com ara “A Ortega Lara és ara quan l'haurien de segrestar”. Al marge de la consideració que mereixi el tuit, resulta obvi que es tracta d'un comentari amb pretensió d'ironia –tenint en compte la militància de la víctima d'ETA en el partit ultradretà Vox– i en cap cas una incitació a segrestar-lo de veritat. Però els mitjans sospitosos habituals han recorregut al recurs fàcil –però trampós– de la literalitat per titular coses com “Demanar un nou segrest d'ETA per a Ortega Lara és 'art'”, tal com ha fet La Gaceta. Un altre clàssic és allò de dir que respectes la sentència, per tot just després plantar un enorme 'però' a la frase. És el que feia un petit editorial de 'La Razón': “La justícia ha d'acatar-se, però, lluny de l'humor negre o la provocació, les accions del cantant suposen una clara vexació a les víctimes”. A l''Abc' també tenien to ploraner: “Un altre cop la llibertat d'expressió es converteix en salconduit per a la humiliació i l'insult”.

Però el cas de César Strawberry pot recordar allò del bosc que no deixa veure els arbres. Gairebé tothom s'ha centrat en el resultat del veredicte. Però hi ha qui pensa que la verdadera notícia és el fet que la Policia queda legitimada per portar tuits a judici. Qui més s'ha apropat a aquesta visió és 'El Mundo', que titulava “Patrullar per les xarxes com si fossin els carrers”, i desenvolupava l'assumpte a partir d'aquesta constatació. És veritat que després serà l'Audiència qui acabi determinant si un tuit realment s'insereix en el discurs de l'odi o és només una gracieta –afortunada o no–. Però, mentrestant, la Policia pot posar algú en un tràngol processal de manera prou discrecional.