"Quan no hi hagi capellans i ens necessiti, l'Església acceptarà que les dones diguin missa": Victòria Molins a 'El convidat', en 10 frases

BarcelonaFilla d'una família de la Bonanova que després de la Guerra va trobar la casa malmesa i se'n va anar a l'Eixample, Maria Victòria Molins és una monja teresiana de 76 anys que als anys 80 va descobrir la teologia de l'alliberament i va decidir dedicar-se als marginats. Fa uns anys va saltar a la fama perquè 'Camino', un film basat en un llibre seu i molt crític amb l'Opus Dei, va triomfar als Goya. Però a ella, que viu i treballa al Raval amb tres monges més i visita presos, l'interessa més el quart món. De les seves reflexions a 'El convidat' emès aquest dilluns, en surten aquestes frases:

1. "Les escales del barri Xino em feien por quan era petita i vivia a la rambla Catalunya. Qui m'havia de dir que viuria aquí i hi seria feliç! (...) Jo vaig tenir una vida fácil en la infantesa, i un dia vaig decidir que volia estar al costat de la gent del quart món, era un deute que tenia."

2. "Un dia vaig ajudar un travesti que estava malalt i el vaig veure nu. Em va impactar aquell cos tan estrany per a mi. I vaig pensar: 'Deu estima els pobres i aquest que no té ni sexe definit, és la pobresa més gran'. Vaig sentir Déu en aquella persona, allò era estimar la persona vingui d'on vingui i sigui com sigui."

3. "Hi ha un tipus d'Església que pensa com jo, i un altre sector que tinc més lluny. El cardenal a vegades em diu: 'Victòria vigila el que dius, que som a l'Església'. I jo li responc: 'Jo també sóc Església, senyor cardenal'".

4. "El paper de la dona a l'Església hauria de ser com el de l'home. (...) La societat ha avançat bastant, l'Església ha avançat molt poc. (...) Quan el Papa va venir a la Sagrada Família, es va veure quin paper té la dona a l'Església, netejar el que embruta el Papa. (...) A les esglésies hi ha més dones que homes. Quan ja no hi hagi capellans i ens necessitin, llavors acceptaran que les dones diguin missa."

5. "Estic segura que, si el Papa hagués parlat amb les dones que jo he parlat [prostitutes del Raval], els diria que fessin servir el preservatiu i el que calgués."

6. "A vegades li dic al Senyor: 'No deu ser tan terrible això [el sexe], per què no me l'has deixat conèixer?'. L'hi puc dir, perquè Jesús i jo ja som com un matrimoni vell. Em sap greu no haver tingut un fill de les meves entranyes. Però potser gràcies a això he tingut molts altres fills [els marginats que ajuda]. Només en aquest sentit és maca la virginitat i és maco el celibat."

7. "Jo he conegut un violador i la seva víctima, i he ajudat l'un i l'altre. Són dues víctimes. Una és la víctima del violador i l'altre és víctima d'ell mateix, que no sé si és pitjor. Ser víctima d'un mateix és horrorós."

8. "[Encara que es proposés fer la feina que fem els voluntaris] L'Estat no arribaria a estar a prop de la gent. Des de dalt no s'arriba a baix, s'ha d'estar molt a baix per arribar a la gent. L'Estat no tracta persones, tracta col·lectivitats. La col·lectivitat per a mi va canviar quan vaig començar a tractar persones de molt a prop i això és molt difícil des de dalt."

9. "Tinc una pensió de 590 euros. Si visqués sola seria terrible. Però no tinc problemes per arribar a final de mes perquè vivim en el comunisme, l'autèntic comunisme. Ho tenim tot en comú, i quan es té tot en comú sempre en sobra."

10. "De l'altre món no en sé res. En aquest sentit sóc agnòstica, l'agnosticisme és això, no saber res. Però, encara que no hi hagi res en l'altre món, estimar ja m'ha fet molt feliç."