Els podcasts són els nous contes per anar a dormir
Els serveis ‘online’ de continguts d’àudio busquen ampliar la seva audiència amb el públic infantil
James Kee, un nen de set anys de San Francisco (Califòrnia), ha trobat una cosa millor que la televisió. Des que el mes de maig passat es va estrenar a NPR (el grup d’emissores públiques dels Estats Units) el podcast per a nens Wow in the world, ha escoltat cada episodi tres vegades. “És una mica més divertit que la televisió -explica el James-. El meu cervell funciona millor”.
Els creadors de podcasts busquen expandir la seva audiència -només una quarta part dels nord-americans han escoltat un podcast l’últim mes- a través d’un sector demogràfic que fins ara no s’havia explotat: els nens.
La tradició de ràdio pública que alimenta elboom dels podcasts mai havia invertit gaire en productes infantils. Ara que el podcàsting permet disposar d’un catàleg sense fi de programes sota demanda, els creadors estan ansiosos per fer arribar els seus continguts directament a les orelles dels nens. La tecnologia que ha fet possible els podcasts -els smartphones - es beneficia d’un atractiu reclam per a les vendes: els podcasts es presenten com una alternativa que no genera sentiment de culpa al temps dedicat a interaccionar amb la pantalla, una opció més interessant que YouTube i els jocs de mòbil.
Un sector en expansió
El mercat s’està desbordant. Aquest mes la xarxa de podcasts Panoply llança una aplicació amb subscripció per a nens, Pinna, que ofereix un contenidor digital ple d’àudios sense anuncis per a criatures de 4 a 12 anys. Gen-Z Media, una nova companyia enfocada a la producció per a joves impulsada pels creadors de l’exitós The unexplainable disappearance of Mars Patel, està cuinant un nou podcast de ficció per a nens. Fins i tot s’ha creat una organització, Kids Listen, per promocionar més continguts sonors bons per a infants. A més, comencen a sorgir les primeres estrelles dels podcasts infantils: a The show about science hi participa Nate Buktus, un presentador de set anys que no pronuncia bé les lletres L i R, però que és capaç d’entrevistar científics i parlar sobre la seva recerca.
“El que m’agrada d’aquest escenari és que s’assembla més a llegir-li a un nen que plantar-lo davant una pantalla -diu Emily Shapiro, directora de la programació infantil de Panoply-. Amb mitjans visuals pots arribar a nens amb el cervell mort que estan endollats tot el dia i són alimentats contínuament amb entreteniment”. Però amb els podcasts “estan creant el seu món”, diu.
Ara bé, aconseguir que els nens n’escoltin és molt més difícil del que sembla. Els creadors de podcasts estan optant per un nou format que implica que tant els nens com els pares adoptin noves tradicions familiars. Posar un nen davant el televisor o una altra pantalla per veure els dibuixos animats del matí porta associat un cert estigma, però continua sent tan fàcil com sempre. A més, és gratis. En el cas dels podcasts infantils, la publicitat és una qüestió controvertida, en part perquè els creadors de podcasts infantils fan èmfasi en una superioritat moral respecte a la pantalla. Pinna cobra 7,99 dòlars mensuals per la seva oferta sense anuncis. Caldrà veure si els pares els pagaran.
Andy Bowers, responsable de continguts de Panoply, fa dues dècades que intenta desxifrar la manera de convertir els productes d’àudio per a nens en un negoci sostenible. Abans de crear el servei de podcast Slate i fundar la xarxa Panoply es va passar disset anys a la ràdio pública, on va intentar sense èxit conscienciar sobre la importància de la programació infantil.
La línia general de les emissores de ràdio ha sigut mantenir-se fidels a només un format, música o informació. Els productors han mostrat reticències a abandonar les audiències adultes i a intentar seduir el públic infantil almenys una hora al dia. L’any 2005, quan el format dels podcasts va començar a emergir, Bowers va engegar un programa infantil casolà amb la seva filla de cinc anys, l’Emma, amb qui gravava episodis dins un armari de casa seva. Molly and the sugar monster és un encantador tast de psicologia inversa: la mare hi interpreta un monstre malhumorat que anima els nens a consumir menjar ràpid i l’Emma hi fa de nena astuta que el persegueix explicant-li històries sobre la verdura que menja, fins que ell explota de frustració. Ara la sèrie forma part de Pinna.
Els creadors de podcasts no només venen contingut; estan apostant per un canvi d’estil de vida. “Com que els nens mai han sigut reconeguts com una audiència valuosa per a la ràdio, s’assumeix que no escolten àudios o que no els pot interessar”, diu Lindsay Patterson, copresidenta de Kids Listen. Els creadors de podcasts tenen l’esperança que a mesura que hi hagi més continguts bons disponibles, escoltar àudios serà una nova tradició familiar, com ara llegir llibres abans d’anar a dormir o escoltar discos per a nens al cotxe. Però a diferència del que passa amb els canals de YouTube i els jocs de mòbil, els nens encara no poden descobrir podcasts per si mateixos d’una manera senzilla.
Les aplicacions de podcast destinades a nens -a més de Pinna, Kids Listen té la seva pròpia apli de continguts infantils, igual que un nou servei anomenat Leela Kids- busquen optimitzar el procés de descobriment. “Els nens de quatre anys seran molt àgils en l’ús de l’aplicació”, explica Shapiro.
Si els podcasters aconsegueixen entrar en el mercat infantil, poden crear oients de podcast per a tota la vida. James Kee, el nen de set anys seguidor de Wow in the world, ja ha fet el salt a programes més complexos. “He començat a escoltar el podcast de política Pod save America”, explica.
