Les portades imperdibles del 2016

Barcelona1. I va passar el que era impensable

Es podria fer un rànquing de portades que han jugat amb la histriònica i ataronjada figura de Trump. I observar l’evolució de quan només semblava un acudit, quan es va convertir en una amenaça seriosa i quan, finalment, va esdevenir president electe contra pronòstic. Fotografies en què apareix especialment desfavorit o metàfores visuals (com ara igualar la seva silueta a un guant de boxa) han sigut recursos freqüents. Aquesta portada de Die Welt, amb el titular “És la fi del món (tal com el coneixem)” -un homenatge a la banda R.E.M.-, recull el sentiment de molts europeus davant el seu triomf electoral. La il·lustració és d’Edel Rodríguez.

2. Una portada confitada

Els mitjans tenien tan clara la victòria de Clinton que Newsweek fins i tot va imprimir un número especial dedicat a la nova presidenta, que va enviar als quioscos el dia de les eleccions per assegurar-se que l’endemà, ja des del matí, es pogués comprar l’exemplar. Resultat: van haver de retirar tota la tirada -però se’n van escapar algunes còpies- i al cap de dos dies ja tenia el número amb Trump president al quiosc, que havia fet i imprès, però no enviat.

3. Benvinguts, passeu, passeu

No només Trump ha sigut una elecció sorprenent: que els britànics decidissin marxar de la Unió Europea també va agafar a contrapèl determinat establishment. L’edició de Londres del Time Out va il·lustrar-ho amb una carta oberta en què defensava el caràcter obert de la ciutat. “Ho volem deixar clar: la gent que no ha nascut aquí és benvinguda. No només els europeus: tothom, al marge de quina nacionalitat, raça, creença, color tingui o quina talla de sabata gasti”. A vegades, mil paraules valen més que una imatge.

4. Adéu-siau, aquí us quedeu

Seguint amb el Brexit, els diaris populistes es van arrenglerar amb la sortida del Regne Unit. El The Sun va celebrar el resultat en la seva primera pàgina i va tirar de joc de paraules: “See EU later ” sona exactament igual que “ See you later ”. És a dir, adéu-siau i passi-ho bé. Més enllà de la gracieta, queden per a l’hemeroteca un munt de portades que van enardir l’eurofòbia utilitzant i excitant la por a la immigració.

5. Les fotos més sexuals de Cyrus

Terry Richardson va tornar a fotografiar Miley Cyrus per a la revista Candy. Fidel al seu estil lletgista, cru i irreverent, va capturar la cantant rebentant qualsevol rastre de la seva anterior vida com a noia Disney. Les diferents portades la mostren nua i provocativa.

6. Fidel Castro contra l’individualisme

La mort de Fidel Castro, a finals de novembre, va ser notícia de portada a mig món. El diari Granma, òrgan oficial del Partit Comunista a Cuba, va trencar l’habitual sobrietat de les seves primeres pàgines per incloure aquesta il·lustració que, sota el títol “Cuba és Fidel”, mostra tot de persones que duen la mateixa cara del dictador, en perfecta harmonia amb la idea comunista que rebaixa l’individualisme.

7. L’envelliment, del dret i del revés

El barceloní Javier Jaén firma aquesta original portada del MIT sobre els últims avenços tècnics i mèdics que permeten desafiar el rellotge biològic i controlar -fins a cert punt- l’envelliment. Per entendre la gràcia de la il·lustració, el lector farà bé de girar l’exemplar que té a les mans, o la pantalla, si és el cas.

8. Homenatge a Bataclan

El Zeit Magazine va publicar aquesta original portada amb motiu del primer aniversari del funest atac terrorista a la sala Bataclan de París. La primera pàgina reprodueix una entrada del concert d’Eagles of Death Metal que se celebrava quan hi van irrompre els assassins. La portada dialogava amb la pàgina 3.

9. 'God don’t save the Queen'

El moviment punk va complir 40 anys i l’edició italiana de Rolling Stone va homenatjar-lo amb aquesta pàgina irreverent, firmada per Davide Parere. Un ou estampat en la figura de la reina anglesa -en referència al bressol del punk- i el titular “Els primers 40 anys”. O sigui: que Punk’s not dead.

10. La barbàrie, en una il·lustració

A vegades, una il·lustració recull més l’horror d’un fet tràgic que no pas una fotografia. Els responsables del diari belga De Morgen van optar per aquest recurs arran dels atemptats a Brussel·les del 22 de març.