Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Carlos Sobera:

"El presentador és fonamental perquè un concurs tingui èxit"

Concursants "Han de tenir molta personalitat i un gran temperament. És més fàcil ser el presentador" '50x15' "És un referent bàsic, també per a mi"

La seva aixecada de cella acabava de posar tensió a la llarguíssima espera durant la qual el concursant confiava que la resposta que havia marcat en groc s'il·luminés de color verd per confirmar que podia seguir jugant i, més important, que havia fet créixer el valor del xec que s'enduria al final del programa. Des del 1999, la imatge de Carlos Sobera va irremeiablement lligada a la del concurs 50x15 , tot i que després n'ha presentat una desena més. Actualment condueix Atrapa un millón , a Antena 3.

Atrapa un millón s'emetia les nits de divendres, però ara ha passat també a les tardes de dilluns a dijous. Era previsible, aquest èxit?

La cadena s'ha enamorat del programa. De fet, jo també n'estava enamorat des del primer dia! El risc era fer-lo en el prime time del divendres, perquè l'audiència d'Antena 3 estava acostumada a DEC i, a més, lluitàvem contra Sálvame deluxe , que està molt instal·lat. Era una operació d'alt risc, però ha sortit bé, i hi ha dies que fins i tot tenim el lideratge de la nostra franja horària. A la televisió, de cada deu projectes, nou cauen, i he tingut la sort que aquest era el que feia deu.

Quin és el truc?

Hi ha dues coses bàsiques, sense les quals és gairebé impossible que un concurs funcioni: la fórmula ha de ser senzilla i ha de permetre la participació des de casa, amb preguntes assequibles per a l'audiència.

I el presentador, no hi té cap responsabilitat?

El presentador és fonamental, deixem-nos d'històries! Reivindiquem un augment de sou! Un bon presentador no pot convertir un format dolent en la joia de la corona, però un mal presentador pot espatllar un bon format. És com a la Fórmula 1: fan falta un bon pilot i un bon cotxe. Segur que tinc alguna cosa a veure amb el bon resultat del programa, perquè tampoc resto. Però ho dic amb humilitat. El que és fonamental és el format: la gent té cultura audiovisual i si no li agrada el format buscarà una altra ocasió per veure't.

La tria dels concursants també és important?

Fonamental. El concursant ha de complir diversos requisits: ha de ser obert, tenir sentit de l'humor i capacitat d'emocionar-se, a banda dels coneixements. Si reuneix tot això és un concursant extraordinari, dels que t'enganxa al televisor, perquè hi empatitzes.

Però no sempre són d'aquests.

Em passa una mica com als toreros: surten i a vegades es troben amb toros extraordinaris amb els quals fer una bona feina, però no sempre és així. Un concursant bo fa que tot flueixi amb naturalitat. En canvi, quan li costa més expressar-se et dificulta la feina, ja que la relació és forçada i els intents de fer-la rutllar poden semblar una falta de respecte. El concursant ha de venir a jugar, com quan era una criatura!

Deu ser complicat saber que un d'aquests concursants bons està a punt de fallar i quedar eliminat.

Home, un té cor i li agradaria que tothom aguantés i guanyés, però hi ha una cosa bàsica: no pots afavorir ningú, perquè perjudicaries els altres. Aquesta idea la tinc molt ben instal·lada, tot i que és cert que alguna vegada he estat temptat de donar un cop de mà a algú. Però sí, és veritat, quan un bon concursant perd pateixo en dos sentits: en el personal, perquè sap greu, però també en el professional, perquè perdem un bon ganxo per al públic.

Tu has presentat moltíssims concursos, però hi has participat mai com a concursant?

Mai. I després d'haver fet de presentador, menys! Per ser concursant cal un gran temperament i molta personalitat. És molt més fàcil presentar un concurs que participar-hi!

Molta gent encara et relaciona amb el 50x15 . Per a tu va ser important, aquell concurs?

Moltíssim! Li he d'agrair moltes coses, perquè em va obrir les portes de la tele i em va catapultar. Era un format impressionant, un Ferrari, i s'ha convertit en un referent que ha revolucionat el mercat dels quiz shows . El mateix Atrapa un millón beu d'aquella font, com molts altres concursos que s'han fet des de llavors. I no és mèrit nostre, sinó dels britànics que el van crear. Va ser molt mala sort estrenar-lo el mateix any que Gran Hermano , que es va endur tots els titulars. Però en la primera temporada, la del 1999-2000, el 50x15 va batre tots els rècords d'audiència. Vam arribar a fer algun 37%!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT