El teletext encara existeix
BarcelonaConstatar que una cosa encara existeix no és gaire noticiable, però segur que més d’un lector deu haver fet el càlcul de quants anys fa que no consulta el teletext. L’eina, creada fa 28 anys, va entrar en la piscina de l’obsolescència quan es va popularitzar internet. Que per passar de la pàgina 505 a la 504 calgués avançar 999 pàgines era poc compatible amb la impaciència millennial. Però aquest servei d’informació es resisteix a morir i, de fet, els seus adeptes són fidels que s’involucren en el seu manteniment. En un món de tendències cada cop més volàtils, així sobreviu aquest dinosaure de la informació.
La primera constatació és que ningú sap quanta gent mira encara el teletext. Kantar, l’empresa que mesura les audiències de les cadenes, va deixar de fer estudis sobre el tema fa quatre anys. Un exemple de la incertesa que ronda l’assumpte: aquest diari va demanar al servei de premsa de TV3 quines eren les últimes dades de consum de teletext disponibles. Va aparèixer una nota del 2004 en què s’assegurava que el 82% de catalans encara l’utilitzaven un cop al mes. La dada, vista el 2016, semblava tan desmesuradament alta que, com que el comunicat estava datat en un 28 de desembre, va caldre fer unes quantes comprovacions per assegurar que no es tractés d’una innocentada. L’última dada disponible és del 2010, segons la qual el teletext a Espanya rebia 7 milions de consultes diàries.
Més de la meitat dels accessos eren al teletext de TVE, pioner a Espanya d’aquest canal. En el moment de màxim apogeu hi va haver una quarantena de persones treballant-hi. Avui l’equip està format per deu professionals, encapçalats per Juan Pedro Toribio, que defensa la pervivència de l’eina. “És un servei complementari que no està a debat, perquè no competeix amb la resta. I no tothom té internet. Hi ha un públic que encara està pendent del teletext”.
Un dels perfils més carismàtics del seu equip és el grafista. Hi treballa des que es va posar en marxa el teletext i ha dibuixat milers d’imatges a base d’anar posant píxel rere píxel, grossos com cigrons. “Quan hem intentat fer algun dibuix nosaltres no ens n’hem sortit. És tot un art”, explica Toribio. Una altra de les persones emblemàtiques del servei de teletext de TVE és Joaquín Valverde, periodista jubilat però que segueix contribuint, amb 85 anys, a la pàgina 557 del teletext de TVE, dedicada a les efemèrides. Ho fa des del 1997, no ha fallat mai, i ja té escrites vora 7.000 pàgines, que han aparegut sota l’epígraf Ayer, como quien dice... Periodista autodidacte, va fer la carrera a l’ens públic espanyol, i quan li va arribar la data de retirar-se (obligadament) va decidir mantenir aquesta presència al teletext, per a la qual només rep la retribució simbòlica de veure el seu nom a la pantalla. A Valverde, autor de diverses novel·les històriques, li agrada treballar amb previsió. Una vegada el van trucar per reclamar-li les efemèrides de la setmana següent. Es va atabalar tant que va redactar les de tot l’any següent d’una tacada: tot el 2016 està cobert, doncs, gràcies a aquest atac de responsabilitat.
Malgrat aquest toc artesanal, és evident que la dada de consum és residual. Tanmateix, les cadenes consultades coincideixen a assenyalar que hi ha una bossa de gent gran que encara confia en aquesta pàgina quatricolor. “Hi ha un indicador que és inequívoc -explica Dionisio San Miguel, responsable del teletext a Antena 3-. Cada cop que hi ha una errata, ens truquen per corregir-la. A la classificació esportiva de Segona B hi vam posar «Jaén» i de seguida ens van telefonar per exigir que ho canviéssim per «Real Jaén». Hi ha molt feedback i la gent que es posa en contacte amb nosaltres ho fa molt motivada”.
“Per a ells, som la tele -admet San Miguel-. I, per tant, atenem tot tipus de trucades. Un dels motius més freqüents és fer-nos suggeriments de programació, com si tinguéssim nosaltres la clau de quins programes es fan”. Hi ha, fins i tot, comunicants regulars que no costa gaire d’endevinar que, el que busquen, és la calidesa d’una companyia a l’altra banda del telèfon. “Comentar la programació és, bàsicament, l’excusa per trucar”, expliquen.
Un factor que juga a favor de la pervivència del teletext és que dóna (algun) benefici. Els costos de manteniment són molt baixos, ja que la majoria d’informació es xucla automàticament de servidors automàtics. I, en canvi, pot acollir publicitat que cobreix amb escreix les despeses. Uns anunciants que solen ser-hi presents són, per exemple, les companyies telefòniques: saben que allà hi tenen captiu un públic objectiu que, probablement, encara no s’ha passat a l’ADSL. En el cas de RTVE, l’eliminació de la publicitat dictada per Zapatero va comportar també la supressió dels anuncis al teletext, però segons recorda Toribio, quan en tenia era un servei “considerablement beneficiós”, sobretot tenint en compte que costava poc de fer.
Des del punt de vista humà, ara ja no hi ha un equip específic que només treballi al teletext. San Miguel, que fa 15 anys que hi treballa, ha anat veient com el personal dedicat a l’eina anava a la baixa. Però ho defensa com a bon planter de professionals: “Pot semblar l’aneguet lleig, però és un lloc versàtil on s’aprèn a redactar tot tipus de continguts”.
En el cas de TV3, hi ha un procés de desactivació progressiva del teletext. “Tots percebem que és un servei en desús -relata Geni de Vilar, de mitjans digitals de la Corporació-. Però com que no tenim dades, costa d’adoptar una estratègia, així que ja fa gairebé tres anys que tenim el debat obert”. El que s’ha fet és, en aquest cas, anar-ne retirant algunes parts: “Quan eliminem alguna secció, rebem peticions perquè torni, així que efectivament hi ha gent que encara se’l mira. Nosaltres anem traient-ne, però amb sensibilitat. Si veiem que encara hi ha demanda, aleshores ho tenim en compte”.
Tot i que durant els 90 el teletext es va popularitzar com a lloc on començava a aparèixer la publicitat més discutible de tarot i sexe -amb algunes perles del dibuix píxel a píxel- una de les seves pàgines més vistes continua sent un servei públic: el subtitulat de continguts. Al 888 hi sol haver les opcions de subtitulat per a aquelles televisions que no ho poden fer a través de la TDT. El teletext també ha sigut un lloc on tradicionalment s’ha consultat, de franc i sense necessitat de tenir connexió a internet, la loteria. Tot i que hi ha riscos, com podria testimoniar un jubilat de Cambrils que l’any 2011 va consultar la seva aposta i se li va dir que havia guanyat 7,5 euros. L’home es va passejar amb el bitllet uns quants dies i, quan va decidir anar-lo a cobrar, es va trobar amb una sorpresa: el teletext l’havia informat malament. No havia guanyat 7,5 euros, sinó 33 milions.
En els 28 anys que fa que el teletext funciona a Espanya hem vist desaparèixer tecnologies com el Laser Disc, el mini DAT o els mateixos iPods, engolits pels mòbils. Però el teletext perviu i no presenta símptomes d’haver de desaparèixer en el curt termini. Ho resumeix gràficament San Miguel: “El teletext és com Terol: resisteix”.
Poetes del teletext i altres figures estel·lars de l’eina
Un dels moments en què el teletext recorda la seva existència a les generacions més joves és quan alguna errata especialment desafortunada circula per les xarxes socials. O quan algun redactor sembla posar a prova l’existència d’un públic, escrivint frases absurdes a veure si algú reacciona. Un cas recent és el titular “El rey recibe fuerte ovación en la corrida de todos”, publicat el 9 de maig. A vegades l’error el genera el carpetovetònic sistema de càrrega, que fa desaparèixer els caràcters més inconvenients. Això explica que “Verdades aunque duelan” aparegués com a “Verdades aunque uelan”.
També al maig, però del 2014, algun redactor de TVE devia patir un atac d’alienació. Només així s’explica que, en la crònica sobre la jornada de borsa d’aquell dia, aparegués el següent passatge: “La borsa sembla l’estiuejant somnolent, en plena becaina, empipat per la mosca zumzejadora que pretén absorbir les sals de la seva suor i fastiguejar-li el descans. Alguna cosa va fent allunyar l’alat insecte del seu comensal, inquiet pel que pugui passar a Ucraïna i l’activitat xinesa (el Japó va baixar un 2,6% pel que li pugui passar a la segona economia del món)”.
El to bucòlic i poètic el va aportar el redactor de l’agència Efe que va escriure el teletip replicat al teletext de TVE. Allà on la resta de mitjans devien editar aquesta eufòria lírica, l’automatisme del teletext el va conservar, i li va respectar la mètrica.
Frustració resolta
El responsable de bàsquet del teletext de TVE va guanyar, així mateix, una efímera fama gràcies a les seves cròniques esportives plenes de verb florit i personalitat. Com la peça en què relatava aquest partit de bàsquet femení: “I aleshores va acabar tot. Quan les russes (rossíssimes i guapíssimes, per cert) van genocidar les nostres en un últim quart en què no en van fallar ni una”. En altres ocasions, l’anonimat ha servit per abocar-hi frustració cinèfila. És el cas d’una crònica de la gala dels Oscars apareguda al teletext d’Atresmedia i que incloïa aquest paràgraf: “Al final va guanyar Birdman. I com sol passar en les jornades electorals, els partidaris de Boyhood [...]. Pots comptar. Però no ens deixarem portar per la ràbia”. No deixar-se portar, al teletext, és important: sempre hi ha algú que se’l mira.
Un servei en extinció a Europa
El 12 d’octubre del 2012 la BBC va suprimir el teletext. Moria així l’eina al país que la va veure néixer, als anys 70 gràcies a John Adams. A França ha desaparegut aquest 2016: a l’abril la cadena Arte el va eliminar. Onze anys abans la resta de cadenes havien optat per deixar d’oferir aquest servei.
A Itàlia encara es manté, sobretot com a eina de subtitulació, tot i que és residual i, en aquesta llengua, és als cantons suïssos corresponents on més es consulta. A Alemanya, en canvi, el teletext del canal públic ARD tenia l’any 2013 més de 12 milions d’usuaris cada dia i hi treballaven 18 periodistes.
