Publicitat
Publicitat

POLÈMICA A LA PANTALLA

'El hormiguero' juga amb la credibilitat del mitjà i emet una falsa decapitació de Dani Martín

Quan la televisió enganya

El hormiguero s'ha excusat per haver fet creure als espectadors que Dani Martín havia mort decapitat després d'un truc de màgia fallit. No és el primer cop que la televisió enganya deliberadament el públic.

Dani Martín va ser decapitat dimarts a El hormiguero. Si més no, això és el que van mostrar les imatges de televisió: la guillotina on li havien fet posar el coll per fer un truc de màgia va fallar, i el cap de l'excantant d'El Canto del Loco va caure dins d'un cistell. Pablo Motos va ordenar posar publicitat immediatament i després va acomiadar el programa de manera precipitada. Un tuit del programa que assegurava que no sabien "què havia passat" i que tan bon punt ho esbrinessin emetrien un comunicat va acabar de fer la feina.

La notícia que Dani Martín havia mort va omplir Twitter i va convertir el seu nom entrending topica l'Estat i al món, i fins i tot la Wikipedia va modificar l'entrada del cantant per introduir-hi la data del seu traspàs. Ell mateix, veient el rebombori que s'estava generant, va piular: "Estic viu!" A mig matí d'ahir, la productora de l'espai, 7 y Acción, va emetre una nota en què lamentava "la mala estona" que van fer passar als espectadors i als fans del cantant, i en què argumentava: "Comptàvem que el context d'humor d'El hormiguero esvairia qualsevol dubte".

Però els mitjans ja s'havien servit en altres ocasions de la seva credibilitat per presentar com a verídics fets inventats i fer caure els espectadors al parany. A continuació en repassem alguns exemples.

'La guerra dels mons'
Orson Welles crea pànic radiant una falsa invasió alienígena

El 30 d'octubre del 1938 el terror es va apoderar dels nord-americans que van sentir per la CBS la narració de l'arribada d'uns éssers alienígenes que liquidaven els que els passaven per davant. Tot plegat no era més que l'adaptació radiofònica que Orson Welles va fer de la novel·laLa guerra dels mons, de H.G. Wells. Malgrat el caos generat per l'emissió, el jove Welles va saltar a la fama.

'Camaleó'
Un fals informatiu a La 2 per anunciar un cop d'estat a l'URSS

És, sens dubte, el cas més emblemàtic d'engany televisiu a Catalunya. El 5 d'abril del 1991 un especial informatiu va interrompre la programació de La 2 a Catalunya per avançar una notícia d'última hora: un cop d'estat a l'URSS i el possible assassinat de Mikhaïl Gorbatxov. Tot plegat era mentida, però el fet que el presentador fos Pitu Abril -conductor habitual deL'informatiu- va contribuir a donar-hi credibilitat. El resultat va ser l'acomiadament de tot l'equip i del cap de programes de TVE-Catalunya i la cancel·lació de l'espai després d'una sola emissió.

Invasió russa
Els tancs atemoreixen Geòrgia 18 mesos després de la guerra

El març del 2010, un any i mig després de la guerra entre Geòrgia i Rússia, la cadena georgiana Imedia va emetre un reportatge amb l'objectiu d'advertir la població que el país patia una "amenaça real" de ser envaït, i que incloïa la notícia de l'assassinat del president. Tot i que inicialment s'havia advertit que es tractava només d'una simulació, el caos es va estendre pel país, alguns ciutadans van començar a fugir de casa seva, les línies telefòniques es van col·lapsar i les relacions entre Geòrgia i Rússia es van tensar altre cop.

Bèlgica, dividida
La televisió francòfona anuncia la independència de Flandes

La televisió pública valona va emetre el desembre del 2006 un informatiu fals amb periodistes de la cadena, connexions amb els punts d'interès i reaccions de polítics a una notícia molt sensible: la proclamació d'independència de Flandes. L'espai va assegurar que la família reial era a l'Àfrica per esperar l'evolució dels esdeveniments i va generar trucades inquietes de molts ambaixadors als seus respectius països. Al cap de gairebé mitja hora, un rètol va començar a anunciar que tot plegat era un muntatge, que va satisfer els independentistes flamencs però va provocar reaccions irades entre els líders francòfons.

Un monstre o una beguda?
L'equívoc entre el nom d'un licor i el d'una bèstia mitològica xinesa

El Sibuxiang és, segons la tradició xinesa, un monstre mortífer, però també és el nom d'una beguda que es va començar a anunciar al país asiàtic amb un missatge televisiu clar: "El Sibuxiang està arribant a aquesta zona i d'aquí pocs dies entrarà a milers de cases. Tanqueu portes i finestres i estigueu alerta". El pànic estava servit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT