WashingtonBarack Obama va escurçar dimarts passat el seu viatge oficial de tres dies a l’Índia per presentar el seu condol a la família real de l’Aràbia Saudita per la mort del rei Abdal·lah i trobar-se amb el seu successor. La breu i precipitada visita a Riad del president nord-americà va aixecar crítiques i comparacions en diversos mitjans del seu país per la seva absència després de l’atac terrorista a París. Però també va deixar clar que la relació dels Estats Units amb l’Aràbia Saudita continua sent igual d’incòmoda.
Malgrat l’historial del regne en matèria de drets humans i la reducció de la dependència nord-americana al petroli estranger gràcies a la producció de gas extret mitjançant la fracturació hidràulica, el govern d’Obama considera vital l’aliança amb un dels actors claus del Pròxim Orient. “Els EUA i l’Aràbia Saudita comparteixen preocupacions i interessos geopolítics, com per exemple l’actual lluita contra l’Estat Islàmic”, afirma Rachel Bronson, experta del Consell de Chicago sobre relacions exteriors i autora del llibre Thicker than oil (Oxford University Press)sobre les relacions nord-americanes i saudites.
Més enllà de ‘cru per seguretat’
L’estreta aliança entre els dos països va començar amb la famosa reunió del 1945, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, entre el rei Abdul Aziz i Franklin D. Roosevelt a bord del vaixell USS Quincy al canal de Suez. Des de llavors, la seva relació és vista a través d’una equació simple: els EUA proporcionen seguretat i l’Aràbia Saudita, cru.
Bronson, però, matisa que el lligam entre els dos països és molt més complex. La seva batalla comuna contra el comunisme i la seva preocupació pel poder de la Unió Soviètica durant la Guerra Freda van enfortir els seus interessos de defensa i energètics. Una aliança que va donar suport a l’extremisme religiós per aturar els comunismes que, en retrospectiva, va contribuir a l’auge de moviments islàmics radicals com Al-Qaida o l’Estat Islàmic.
El nou rei, Salman bin Abdalaziz, va donar suport financer als mujahidins afganesos als anys 80 i a militars musulmans en la Guerra de Bòsnia contra Sèrbia, segons David Andrew Weinberg, analista de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies . “L’historial de suport a extremistes de Salman ha de ser avaluat pel govern d’Obama”, subratlla en un article a Foreign Policy.
El passat del rei Salman no afectarà les relacions de la monarquia wahhabita amb la primera potència mundial. “No s’esperen canvis. En política exterior, seguirà la línia del seu germà”, diu Bronson. Segons l’analista, els nord-americans creuen que les reformes podrien arribar amb Mohammed bin Nayef -nét del fundador del país, Abdalaziz bin Al Saüd, i segon en la línia de successió després del príncep Muqrin.
La guerra de Síria, les negociacions nuclears dels EUA amb l’Iran i les revoltes de la Primavera Àrab han refredat en els últims anys les relacions entre els dos països. Però Washington segueix creient que la seva cooperació amb Riad és cabdal. No només perquè és el primer productor de cru, un contrapès al poder regional de l’Iran i un dels patrocinadors del llarg i frustrat procés de pau entre Israel i Palestina, sinó també perquè és una peça clau en la lluita antiterrorista. Obama va demanar als saudites que ajudessin en la lluita contra l’Estat Islàmic amb la formació de la rebels sirians moderats.
“A vegades hem d’equilibrar la necessitat de parlar amb ells sobre temes de drets humans amb els problemes immediats de contraterrorisme o l’estabilitat regional”, va dir Obama aquesta setmana en una entrevista a la CNN.
