L'Estat Islàmic retrocedeix: la batalla de Kobane en 4 mapes

BarcelonaEls combatents de l'Estat Islàmic s'estan retirant davant la resistència de la ciutat de Kobane, al nord de Síria i a un quilòmetre de la frontera amb Turquia. Segons informen fonts de les autoritats de l'enclavament, un dels tres llocs on els kurds de Síria han autoproclamat la seva autonomia els jihadistes controlen ara un 20% del casc urbà, la meitat que fa dos dies. Els combats es lliuren a només un quilòmetre de la frontera amb Turquia.

Des de fa tres setmanes les Unitats de Defensa Popular (YPG) kurdes i alguns batallons de l'Exèrcit Sirià Lliure combaten per frenar l'ofensiva jihadista. La guerra ha provocat almenys 160.000 desplaçats. El Pentàgon ha informat aquesta nit que "centenars de jihadistes" han mort en 18 atacs aeris, que la coalició ha intensificat aquesta nit, tot i que alerten que Kobane "encara pot caure".

La notícia arriba l'endemà que el president nord-americà, Barack Obama, i els dirigents del Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia acordessin en una videoconferència la necessitat d'incrementar els esforços per frenar l'avenç de la milícia radical a Síria i l'Iraq. Malgrat els bombardejos aeris que van començar el 8 d'agost, els jihadistes continuen la seva ofensiva sobre Bagdad i ara combaten a les portes de la capital iraquiana.

Mapa dels fronts a Síria i l'Iraq

L'Estat Islàmic protagonitza una ofensiva al nord de Síria per controlar la frontera amb Turquia i així garantir-se les vies de subministrament d'armes i combatents. Si avança sobre Kobane podria continuar fins a Afrin i obtenir una estratègica sortida al mar. Mentrestant el règim de Baixar al-Assad ataca els rebels, al centre i el sud del país. Alep, principal baluard de la resistència, està atacat en dos fronts: els jihadistes pel nord i el règim pel sud. A l'Iraq, l'ofensiva de l'Estat Islàmic se centra a la província d'Anbar, a les portes de Bagdad.

Els Kurds: un poble dividit en 5 estats

La guerra de Síria i l'Iraq ha atrapat les comunitats kurdes, que en el repartiment postcolonial del Pròxim Orient van quedar dividides en cinc estats. La divisió no és només geogràfica, sinó també política: els kurds de l'Iraq van obtenir una autonomia després de la primera Guerra del Golf, i des d'aleshores el seu govern, de Masud Barzani, és aliat dels Estats Units i de Turquia. El principal partit dels kurds de Síria (PYD), en canvi, s'arrenglera al costat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) de Turquia. El govern turc no vol reforçar una autonomia kurda a Síria perquè reforçaria el PKK, amb qui fa dos anys que negocia un procés de pau, ara congelat.

El califat: el projecte jihadista

El juny passat, Abu Bakr Al-Badghadi, líder de l'Estat Islàmic, es va proclamar 'califa' d'un pretès estat per als musulmans regit sota una esbiaixada interpretació de la xaria. Amb l'ofensiva que protagonitzen des d'aquest estiu, i malgrat els atacs aeris de la coalició liderada pels Estats Units, els jihadistes continuen operant en un ampli territori de Síria i l'Iraq. L'atac contra els kurds té també un component polític: eliminar la seva experiència d'autonomia multicultural en què les dones tenen un paper destacat.