El nou mapa búlgar
De cop i volta, Bulgària ha agafat una nova dimensió en el mapa europeu. ¿Com s’explica si no que en qüestió de dies, el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, el cap de la diplomàcia britànica, Philip Hammond, i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, aterrin a Sofia oferint encaixades de mans i promeses de seguretat militar i energètica? El país més pobre i corrupte de la Unió Europea s’ha convertit en l’últim punt calent de la geoestratègia continental, allà on topen les agendes energètiques de Rússia, els Estats Units i la UE. I el polèmic Boiko Boríssov, primer ministre retornat del passat, exbomber i antic guardaespatlles de l’últim dictador comunista, es retrata satisfet amb tots els visitants, jugant a Est i Oest.
El 90% del gas que consumeix Bulgària ve de Rússia, per les canonades que travessen Ucraïna. L’única refineria de petroli que hi ha al país pertany a la russa Lukoil. Uns 400.000 ciutadans russos han fixat la seva residència a la costa búlgara del mar Negre. Empreses de construcció, agències de viatges i, fins i tot, cadenes de supermercat russes han trobat mercat i negocis pròspers al país de Boríssov. Si en el passat la Unió Soviètica va arribar a considerar la Bulgària comunista com la setzena República de l’URSS, en aquest nou país membre de la UE Sofia ha continuat sent terreny amic per a una Rússia que se sentia cada vegada més arraconada en el mapa d’Europa. Però la crisi ucraïnesa ho ha capgirat tot. La dependència econòmica i energètica de Bulgària s’ha transformat en vulnerabilitat. Les sancions occidentals van provocar que Vladímir Putin tirés la tovallola i renunciés a construir un multimilionari gasoducte -el South Stream- que hauria permès a Bulgària diversificar les seves importacions d’hidrocarburs. Boríssov necessita saber avui que compta amb altres aliats geogràfics i polítics.
“Tenir amics a Washington, Brussel·les i Berlín és important -assegura l’investigador búlgar Dimitar Bechev-, però el més urgent és que el govern sigui capaç de trencar les seves amistats amb les oligarquies” que mouen els fils del país. La vulnerabilitat búlgara no depèn únicament de la seva dependència energètica. L’informe publicat aquesta setmana per la Comissió Europea sobre la corrupció a Bulgària és demolidor. Brussel·les els acusa de no fer pràcticament res per combatre el crim organitzat. No hi ha independència judicial. La protecció dels testimonis és mínima i l’índex de condemnes molt baix. Les úniques iniciatives que s’han dut a terme per netejar l’administració pública de corrupció han sigut més una purga política que no pas intents honestos de millorar el sistema. I tot això és el resum concentrat que ha fet Brussel·les d’un any en què, a més, hi ha hagut tres governs diferents a Bulgària, un bloqueig parlamentari i onades de protestes al carrer contra la corrupció.
Les credencials de Bulgària són molt pobres. El país s’allunya cada cop més del seu esperat ingrés a la zona Schengen. Les traves a la lliure circulació de persones s’està convertint en una obsessió en aquesta UE, ara espantada pel debat sobre el jihadisme i l’atac contra Charlie Hebdo, i on la immigració s’ha convertit en un tema clau de l’agenda política.
“Moltes de les ferides que afecten Bulgària són autoinfligides”, assegura Bechev. I les promeses de l’Oest no ho curen tot.
