Ana Pastor: 'mea culpa' sense propòsit d'esmena
La ministra de Foment, Ana Pastor, va presentar-se ahir a Barcelona per calmar els ànims davant l'onada d'accidents que s'han patit a Rodalies. Va mantenir entrevistes amb el conseller de Territori, Lluís Recoder, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que li van cantar una cartilla de greuges del tot justificada. La resposta de la ministra va ser un mea culpa a compte de l'anterior govern: va reconèixer un deute en inversions en infraestructures ferroviàries de 5.748 milions. D'aquests, la majoria corresponen a Rodalies, per a les quals, dels 4.000 milions previstos entre el 2008 i el 2015, només se n'han rebut 352. Cal agrair el gest de reconeixement, però si queda en això, mal negoci haurà fet el govern de Catalunya. Per ara, l'únic compromís és de 510 milions per a Rodalies. Cap calendari.
La falta de lleialtat institucional que fins ara ha presidit l'actuació de l'Estat respecte als trens catalans és escandalosa. Hi ha un retard endèmic que ha perjudicat molt la xarxa i, per tant, els usuaris. Tampoc no hi ha ajudat gens la històrica assumpció, per part del govern català, de competències sense transferències. Ni tampoc la concentració de totes les inversions en les línies d'AVE.
El resultat de tot plegat és que Catalunya té una xarxa saturada, envellida i insegura, amb colls d'ampolla realment perillosos, i dèficits claus que perjudiquen no només els usuaris, sinó també les empreses. El retard en la connexió ferroviària amb el port de Barcelona -en aquest punt, només caldria que l'Estat donés per bona la via de Ferrocarrils de la Generalitat i fes la mínima obra necessària: una qüestió més política que de diners- i amb l'amplada internacional del port de Tarragona, així com amb la terminal T1 del Prat, n'és un clar exemple. Més que bones paraules, calen fets i apostes clares de l'Estat a favor dels usuaris del ferrocarril i l'economia catalana. En temps de crisi encara cal prioritzar més. I Catalunya no pot seguir sent el tren de cua.
