Bárcenas, a la demolició de Mariano Rajoy
Va durar uns anys que els seus mateixos companys de partit l’anomenaven “Luis el Cabrón”. Ho deien afectuosament, amb aquella fraternitat postissa i maleducada que guarden entre ells els rufians i els canalles. Ell els proporcionava sobres plens de bitllets, i ells i elles tornaven a casa seva anunciant als seus cònjugues que ja tenien un racó per reformar el lavabo o per fer un viatget. Això si no s’havien gastat pel camí l’import del suborn, és clar.
Em sembla que al PP li ha sortit el tret per la culata. Devien pensar que l’excarceració de Luis Bárcenas a preu de patató (dos-cents mil euros de fiança és aproximadament el que per a vostè i per a mi seria una multa per aparcament incorrecte) serviria perquè l’extresorer tanqués la boca i no arruïnés la triomfal convenció del partit que es durà a terme aquest cap de setmana, durant la qual repetiran fins a la nàusea que un país en bancarrota i amb quatre milions llargs de persones a l’atur ha iniciat el que en diuen la recuperació. Confiaven que Bárcenas callaria. Té més mala llet que ells, i no tan sols no ho ha fet, sinó que li han faltat hores per cantar tot el que volia cantar.
En un exercici de revenja francament impressionant, Luis Bárcenas ha acusat el president del govern espanyol de ser un polític corrupte des del minut u i amb plena consciència de ser-ho. La presidència d’un país com Espanya, amb tota la seva envergadura, no és un càrrec qualsevol, tot i que Mariano Rajoy hagi aconseguit convertir-lo en una mena de broma de mal gust. Estem parlant d’un president espanyol que viu pendent de les declaracions d’un delinqüent confés que acaba de sortir de la presó i que només diu que ell no actuava tot sol, sinó dins del context d’una banda de lladres que es feia passar per un partit polític. No és exactament poca cosa.
Immediatament va sortir el líder de debò del PP, José María Aznar, a proclamar la seva innocència amb el seu habitual i tan irritant to al·lucinat. Això es el que es coneix com una rata que abandona el vaixell, tot i que sigui una ratota.
Les rates tenen comportaments extremadament agressius i de vegades es fereixen o es devoren entre elles. Hi penso mentre contemplo com Luis Bárcenas contribueix a la demolició del lideratge de Rajoy, mentre Don Mariano i Don Aznar intenten penosament treure’s la porqueria del damunt. Un partit de centredreta europeu convertit en una ratera.
Per acabar, vull dir que entenc Bárcenas. Si vostè i jo, lector, muntéssim una estafa a gran escala i jo acabés a la presó i vostè fumant puros a dalt de tot de l’escalafó del poder, és possible que m’acabés impacientant. O tots moros o tots cristians, se sol dir en aquests casos. I queda clar que Bárcenas està plenament disposat a destruir un govern que ell va contribuir esforçadament a edificar. No per afany de justícia ni de netedat, sinó per pura revenja i per simple ressentiment. És el que acostuma a succeir quan les coses van mal dades. Em sembla que no li pagaran més sous en diferit.
