Publicitat
Publicitat

Bons desitjos Nadalencs

Desitjo que la crisi amaini perquè puguem deixar de parlar de diners. És molt pesat! O potser hauria de ser al revés: que deixem de parlar de diners com a teràpia per superar la crisi? I desitjo que, un cop ho haguem retallat tot i més, sapiguem recompondre el fràgil puzle de la cohesió social.

Desitjo que el meu amic Ahmad, sirià, recuperi els seus nebots desapareguts en la voràgine criminal del règim d'Al-Assad.

Desitjo que un cop Rajoy enterri del tot el pacte fiscal, no ens faci por enterrar del tot el pacte de la Transició. I desitjo que els federalistes de bona fe algun dia perdin la fe i s'incorporin al regne de la raó.

Desitjo que els adolescents no jutgin els seus professors i els seus pares pel mòbil que tenen sinó per allò que diuen i fan. Perquè passi, caldrà que els adults parlem més amb els adolescents cara a cara i menys pel mòbil.

Desitjo que Mourinho desaparegui de les nostres vides, bàsicament pel mal rotllo que genera: sempre emprenyat, amargat, agre... Buf! L'única manera d'aconseguir-ho és que el Barça ho torni a guanyar tot.

Desitjo funcionaris que hi posin el coll com si fossin emprenedors i emprenedors que funcionin pensant que el seu negoci és també un bé públic. I desitjo que el nostre Govern bussines friendly sigui també homeless friendly.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT