Publicitat
Publicitat

El Camps magnètic

Un camp magnètic té la qualitat de produir l'efecte iman. Francisco Camps era magnètic: com un iman, atreia trajos i altra mena d'objectes de luxe. Ell no ho volia i no en sabia res, però ves per on, li venien, coses de la física. Era magnètic, l'home. L'expresident no sap que ara passarà del magnetisme a la repulsió: repel·lirà trajos, persones, de tot. Ja ho tenen això els imans, si els gires.

A Camps també li venien els vots, aquests amb gran plaer per part seva i del seu partit, que és hegemònic al País Valencià, també conegut com el No-País Català. El Senyor Iman, com el seu antecessor, Zaplana, i segurament com el seu successor, dit Fabra, han fet del casticisme festiu i folklòric i del foc d'artifici permanent (digueu-ne arquitectura faraònica, Fórmula 1 i altres magnes esdeveniments) la via local cap a l'espanyolitat universal i barroca de nou-ric. Tot amb gran èxit i despesa, i fent elis elis als valencians del nord, tan perillosament imperialistes.

Bé, el Camps magnètic ha deixat ara camp lliure perquè el senyor Rajoy s'instal·li a la Moncloa i perquè el dit Fabra, Alberto per als amics, explori el model Castelló, d'on ha estat alcalde absolut. Per a qui no conegui la ciutat, és un indret on a l'inventor de l'urbanisme, l'il·lustre higienista Ildefons Cerdà, li agafaria un mareig de dimensions lipotímiques. Castelló i els seus encontorns són un malson de barbàrie arquitectònica. De la veïna Nules, ha fet fortuna la dita "a Nules no t'atures"... Efecte repulsió, ja m'entenen.

Més continguts de