Publicitat
Publicitat

El Camps magnètic

Un camp magnètic té la qualitat de produir l'efecte iman. Francisco Camps era magnètic: com un iman, atreia trajos i altra mena d'objectes de luxe. Ell no ho volia i no en sabia res, però ves per on, li venien, coses de la física. Era magnètic, l'home. L'expresident no sap que ara passarà del magnetisme a la repulsió: repel·lirà trajos, persones, de tot. Ja ho tenen això els imans, si els gires.

A Camps també li venien els vots, aquests amb gran plaer per part seva i del seu partit, que és hegemònic al País Valencià, també conegut com el No-País Català. El Senyor Iman, com el seu antecessor, Zaplana, i segurament com el seu successor, dit Fabra, han fet del casticisme festiu i folklòric i del foc d'artifici permanent (digueu-ne arquitectura faraònica, Fórmula 1 i altres magnes esdeveniments) la via local cap a l'espanyolitat universal i barroca de nou-ric. Tot amb gran èxit i despesa, i fent elis elis als valencians del nord, tan perillosament imperialistes.

Bé, el Camps magnètic ha deixat ara camp lliure perquè el senyor Rajoy s'instal·li a la Moncloa i perquè el dit Fabra, Alberto per als amics, explori el model Castelló, d'on ha estat alcalde absolut. Per a qui no conegui la ciutat, és un indret on a l'inventor de l'urbanisme, l'il·lustre higienista Ildefons Cerdà, li agafaria un mareig de dimensions lipotímiques. Castelló i els seus encontorns són un malson de barbàrie arquitectònica. De la veïna Nules, ha fet fortuna la dita "a Nules no t'atures"... Efecte repulsió, ja m'entenen.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT