Catalunya sense Nuclears, més a prop
El Govern està treballant amb l'horitzó d'una Catalunya que es podria quedar pràcticament sense nuclears cap al 2030. Després de l'accident de Fukushima i l'anunci d'Alemanya d'una apagada nuclear el 2020, el context fa plantejar seriosament aquesta hipòtesi. Altres països, com la nuclearitzada França, de moment redueixen el problema a un tema de seguretat. S'haurà d'esperar als resultats de les proves d'estrès als reactors que s'estan fent arreu d'Europa per saber fins a quin punt el continent està preparat per a una emergència.
Hi ha molts factors a tenir en compte. Un és, per descomptat, que vivim en un món global i tard o d'hora l'acord també ho haurà de ser. El núvol de Txernòbil es va detectar primer a Suècia... I nosaltres tenim França a dues passes. És evident que caldrà un acord a nivell europeu. Mentrestant, però, s'han de prendre decisions a nivell local.
I el nostre és un país que ha de mirar endavant i plantejar un pla energètic de futur.
Cal ser conscients que l'apagada nuclear no es pot fer de cop perquè ara com ara el 50% de l'electricitat que es consumeix a Catalunya prové de les centrals d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II. I a més l'assignatura de les renovables és una de les que tenim més endarrerides. Mentre és fa la transició cap a altres fonts alternatives d'energia, les centrals hauran de seguir funcionant perquè el país no és pot parar de cop. Això sí, amb control sobre les empreses que les gestionen per assegurar-ne la seguretat i la transparència informativa.
L'any 2030 és a tocar. La decisió ha de ser ràpida. Si es vol fer la transició caldrà fer inversions a partir d'ara mateix. L'aposta ha de ser seriosa amb mitjans econòmics, legals i formatius. I no podem esperar que s'acabi aquesta llarga crisi.
