Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Cap a on vas, Europa?

La construcció europea és un procés tan original com apassionant, i no és estrany que s'enredi en les derivades d'una complexa i lenta arquitectura institucional en què conviuen països que participen en l'invent a diferents velocitats i/o amb algunes reserves de sobirania. Les successives ampliacions han reforçat el repte d'avançar tots junts cap a un horitzó comú, tot i que el Tractat de Lisboa, en vigor des de fa un any i mig, pretén que es visualitzi millor la desitjada veu única. En els últims mesos, la Unió Europea ha donat mostres d'incapacitat per reaccionar i prendre decisions davant les revoltes àrabs, sobretot en el cas de Líbia. El seu pilar de política exterior i seguretat ha trontollat, més enllà de la invisibilitat de l'Alta Representant que l'encarna. En matèria econòmica, coincidint amb la pitjor crisi des del crac del 29, s'ha evidenciat fins a quin punt tenien raó els crítics amb una unió monetària dissenyada sense unió econòmica i fiscal. Els plans d'ajust posen contra les cordes l'Europa social. I, ara, els 27 posen traves a la gran conquesta d'un espai sense fronteres, pal de paller del projecte, i que tant va costar de negociar. Les concessions a la xenofòbia i al populisme són decebedores. Europa no avança o va enrere quan el que més necessita és rellançar la seva ambició per no quedar-se en mera potència comercial.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT