Publicitat
Publicitat

Ferran Torrent: "Ja no crec en l'amor"

60 anys. Escriptor. Sexe, drogues i rock'n roll. S'ha separat dos cops i no es tornaria a casar. Trenca cors però no s'enamora. Hiperactiu. Un dia va entrar a un curs de meditació i va estar a punt de matar algú. Calma l'ansietat amb esport i dones. Menja poc: molta fruita i te verd. No suporta el greix. Es posa cremes a la cara i es cuida el cos. No li importen ni els calers ni la fama. No podria conviure amb ningú, però a vegades se sent sol. Publica Ombres en la nit i diu que escriurà les seves memòries. Però que encara no sap si ho farà amb noms i cognoms. Pel que pugui ser.

Ell arriba primer. Seu d'esquena a la porta i de cara al mirall. Dos petons, un hola. Seiem de costat. Li demano que cridi i em diu que ho ha deixat: Em trobo ridícul cridant. Al Barça tampoc? No. Abans em tornava boig, ara ja no: només faig gestos. Crits en silenci. El Ferran gesticula fort i parla intens. Desenfrè en les paraules, cinisme en el to. Què has guanyat amb l'edat? Viure al dia: ja no faig plans. Què més? He canviat vicis per plaers: els he tocat tots, però no me n'ha quedat cap. Has portat una mala vida? Mala no, he portat una bona vida. Una vida molt nocturna? Sí. M'he mogut per locals on hi havia de tot: delinqüents, macarres, putes, comissaris, policies, whisky, coca, èxtasi. Si no t'haguessis drogat no hauries escrit el que has escrit? No és el que he provat sinó el que he viscut. Una vida a l'abisme? No, sóc un cagat. M'agrada molt la gent valenta que arrisca i s'excedeix. Covard? Més aviat conservador: tinc un sisè sentit que em diu "per aquí no". Provoques coses per poder escriure? Al revés. La situació provoca que escrigui. Tinc un cercle d'amics que em porten a viure moltes coses: la gent treballa per a mi.

AMOR I SANG. No li agrada el te que li han portat. Gens. I ho repeteix. Agafa el mòbil i fa que no amb el cap. Què passa? Que havia quedat amb una noia i ara em diu que no pot: avui diu que té nòvio; ahir no en tenia. Aixeca al cap, riu i amb una punta de cinisme diu: Em trobaré molt sol avui a Barcelona. No t'has casat mai? Sí. Dos cops: em diuen la Liz Taylor del poble, vaig ser el primer a divorciar-me. El teu estat natural és en parella o sol? Sol però amb una referència. Pausa i puntualització: O dues. Sempre trobes algú? No. A vegades en truques a una i s'ha mort, l'altra s'ha casat i la següent està enfadada. I llavors què? Agafo el cotxe, marxo a Andorra, em compro tres vins francesos i unes vambes Nike. T'has enamorat mai? Sí. 5 o 6 vegades. També ho has deixat? Sí: ja no crec en l'amor. Puc estimar com un amic però ja no m'enamoro. A qui truques ara quan estàs sol? Tinc una relació molt maca amb la Mara, té 34 anys, una tia molt vitalista: jo li recomano que folli molt i que s'ho passi molt bé. No hi ha pacte de fidelitat? No sóc fidel: em caso amb Miss Univers i al cap d'un temps em vull tirar la gorda del poble. Riu descarat i m'explica que l'obsessionen els talons; i que vol follar més ara que abans. Pausa. Has pagat mai per follar? Sí. Bé, d'una manera o altra sempre ho pagues.

DOLOR I PLAER. Dorm 5 hores i és hiperactiu. Ha viscut frenètica i impulsivament, i admet que s'estressaria fent cadires. Saps estar sol? Si el dia ha estat bé, sí; sinó, no. Llavors em pot el neguit. Perquè et falta companyia? Sí. No sé avorrir-me i quan no puc fer coses, faig maleses: o treballo o necessito divertir-me. Què sents quan acabes una novel·la? Buidor i satisfacció. Sóc un insatisfet amb tot. Et costa escriure? Cada vegada més, i em crea més ansietat. Et produeix més patiment que plaer? El dolor forma part de la vida. Quan tu saps què vols dir però no saps com dir-ho, és una putada. Et passa sovint? Sí. Quan més escrius, més problemes tens.

LÍMITS I MORT. Es pot arribar a relaxar físicament, però mentalment mai. Home d'acció. Ha viscut dues vides. T'agradaria viure'n alguna més? M'agradaria saber que només em queda una setmana per viure-la al límit i morir-me dient: collons, que cansat, quines ganes tinc d'anar-me'n! No vols arribar a vellet? Si arribo a una edat que no em puc beure un bon vi i fer un bon polvo, llavors em vull morir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT