Publicitat
Publicitat

ELS REPTES DE LA CULTURA

Ferran Mascarell

"Hem d'acabar el procés de construcció de la cultura catalana"

Casa gran "Al govern hi estic molt còmode, i que duri!" Reptes "Internacionalització, pacte, ordre" Prioritats "L'audiovisual i l'edició han de ser els dos nuclis estratègics de la cultura catalana" CoNCA "El sistema ha de ser més àgil i transparent per a la gent"

Ferran Mascarell afronta una legislatura en què serà mirat amb lupa pel sector -que n'espera molt-, per l'oposició socialista -que ha perdut el seu home fort en cultura-, i pels partits de govern -que no se n'acaben de refiar-. Sap que no ho té fàcil. I que a més vénen anys de pressupostos prims. L'objectiu el té clar: per sobre d'idologies, tancar definitivament el mapa cultural iniciat amb el Noucentisme i obrir una nova etapa que ell mateix ha batejat com el vintiuncentisme . Ho farà en diàleg amb un CoNCA recelós i amb un equip pràcticament tancat: Xavier Solà (secretari general), Joan Pluma (patrimoni), Yvonne Griley (llengua), Norbert Tomàs (promoció), Fèlix Riera (ICIC) i Vicenç Villatoro (per confirmar, al Llull).

Després del rebombori causat per la seva incorporació a la conselleria, se sent còmode en el govern?

Al govern hi estic molt còmode, i que duri! Jo no vinc del que ara és l'oposició, sinó de l'empresa privada. La gent em presenta com a dirigent, però que jo sàpiga des de fa quatre anys no tenia cap càrrec de dirigent de res.

Les prioritats de la legislatura?

Primer, la internacionalització, entesa com a metàfora de la necessitat d'obrir mercats. La cultura catalana té un coll d'ampolla perquè té més talent que territori i que capacitat d'exportar-lo. Segon: pacte. La cultura d'un país funciona sobre la base del pacte i la cooperació, i l'hem de tornar a forjar. I tercer: ordenar el sector públic. Les polítiques culturals han anat agregant coses des de fa 30 anys i mai se n'ha fet una ordenació. A hores d'ara ja és imprescindible, sobretot en una etapa en què els diners seran més escassos.

Quan diu pacte pensa en Rigol?

No. Som al 2011. Vull dir que la cultura d'un país la fa la suma de la iniciativa privada i la pública. Ho dic en sentit estratègic. Hem de pensar a un, quatre, deu anys vista. Si no, no avançarem.

Parla de recursos escassos. Aconseguirà arribar al 2% del pressupost de la Generalitat?

El primer any no. El quart any... no ho sé. El concepte no és el 2%, sinó assolir l'estàndard europeu i aquí hi ha moltes xifres per posar sobre la taula. La centralitat de la cultura vol dir que el conjunt de la ciutadania entengui i interpreti bé què vol dir això en termes pressupostaris, que és el contrari del que s'ha fet en les últimes tres dècades, que s'ha deixat una mica arraconat.

Quan parlem de diners sempre acaba sortint la relació amb el ministeri. Com enfoca la relació?

La Generalitat de Catalunya té la competència de cultura des de l'any 1980, per tant, des d'aquest punt de vista tot depèn de nosaltres. Ara, també és veritat que el ministeri històricament ha desplegat iniciatives que suposen una despesa important, part de la qual ve dels impostos que nosaltres mateixos paguem. Jo sóc partidari de dues solucions. Una és dir: prou de ministeri de Cultura i que els diners es reparteixin als territoris. I l'altra és: si voleu mantenir el ministeri feu-ho, però els diners que gasta l'Estat que no es despleguin amb un sentit de centralitat. Els patrimonis es compren amb diners o bé de la Generalitat o bé de l'Estat, no és normal que hi hagi competència entre les administracions del mateix Estat.

Però passa exactament el contrari.

Davant d'això, lluita política, convenciment polític.

En qüestions patrimonials hi ha molts temes pendents amb el ministeri: des de l'Arxiu de la Corona d'Aragó fins al cas Centelles o l'afer Carme Balcells.

Intentaré que s'entengui que tots aquests patrimonis comprats amb diners de l'Estat no tenen cap sentit en altres indrets que no sigui el seu entorn natural. El fons Balcells té sentit a Catalunya perquè és on es va desplegar el moviment literari, i penso el mateix del fons Centelles.

També han marxat molts creadors catalans a dirigir institucions a Madrid.

Això és molt diferent. Que una bona part del talent català s'exporti més enllà de Catalunya hauríem de considerar-ho positiu. El talent ha de sortir fora, perquè en un país relativament petit com el nostre no hi cap tot, i això pot crear un malestar professional permanent. Que exportem talents posa de relleu la fortalesa de la cultura pròpia.

Encara sobre patrimoni: aquesta legislatura veurem tots els papers de Salamanca aquí?

Espero que sí.

I la dita Biblioteca Provincial?

Espero que també, però en tinc més dubtes. Jo vull que s'acabi abans del 2014 perquè té un sentit simbòlic i metafòric. La generació del 1914 va intentar fer un sistema de lectura pública a Catalunya. A mi m'agradaria que simbòlicament aquell sistema s'acabés cent anys més tard. I té un cert caràcter metafòric perquè voldrà dir que podem sortir del procés constructiu de l'estructura de la cultura catalana i entrar a la fase definitiva de modernització. Que jo sigui aquí, a la conselleria, té a veure amb això. Si no hi ha estructura, no hi ha oportunitats. Si no hi ha centres de recerca, teatrals, de producció audiovisual, el que és simbòlic del país a penes existeix. I, paradoxalment, el que és simbòlic de Catalunya com a nació és cultural i si no l'acabem estarem sempre en aquesta fase constituent que tant d'estrès ens crea col·lectivament. El procés de construcció de la cultura catalana dura des de fa massa, l'hem d'acabar. Si no, no podem dir que vivim en una nació amb tots els ets i uts. A tot això li dic vintiuncentisme .

Hi ha moltes coses a acabar, per exemple, els museus del disseny, del còmic i de ciències naturals, i el projecte del Catalònia.

Prioritat u: que els que funcionen, funcionin millor. No sóc partidari de miquetes. Vull un MNAC amb la màxima funcionalitat i un Macba amb la màxima expressió. Ens hem acostumat a veure les coses ja fetes amb una mica de rutina. Pel que fa a les coses noves, cada cop que se'n posi una sobre la taula ha de tenir una funció i un calendari i ha d'estar clar qui la pagarà. En la situació actual, el Catalònia no és una prioritat.

Ho serà la creació d'una indústria audiovisual forta?

L'audiovisual és la continuació natural de l'altre eix estratègic de la cultura catalana: l'edició, amb la lectura com a prioritat. Han de ser els dos nuclis durs. Al costat d'això, el teatre, la literatura, l'art, l'arquitectura, el disseny. I alhora s'ha d'entendre que la cultura va més enllà dels sectors tradicionals i s'ha de treballar transversalment amb altres departaments.

Com veu el Palau de la Música?

Hi nomenarem de manera immediata els representants de la Generalitat. Les coses que s'han fet fins ara en la línia de simplificar l'estructura en una sola institució són correctes. Al Palau hauria de quedar instituït un òrgan de direcció amb les administracions, els antics propietaris (l'Orfeó) i els patrocinadors.

Amb una institució preeminent.

Ara ho és la Generalitat, i convindria que fos així, però és perfectament discutible.

Com afronta la relació amb les majors per fer complir la llei del cinema?

Caldrà fer una negociació política. Les batalles s'han de fer per guanyar-les. La llei determina un ampli marc de maniobra i intentaré trobar el punt exacte per avançar en el que és l'objectiu final: que hi hagi bastant més de català al cine.

Com veu el projecte Corella?

És una iniciativa de l'artista amb l'Ajuntament de Figueres i escoltarem la seva proposta, que no pot ser un bolet. Corella de ben segur que ho entén i el conjunt del sector de la dansa ho necessita. La dansa fa molts anys que espera una bona solució i passa necessàriament per disseminar un bon sistema de difusió, de mercat. En aquest sistema estaria encantat que Corella hi cabés, però una cosa no pot desfer l'altra.

Ja s'ha reunit amb el CoNCA. El seu president va mostrar a l'ARA una certa preocupació respecte a la relació amb la conselleria.

El rol del CoNCA el determina la llei. És part d'un sistema que ha de ser infinitament més àgil i més transparent per a la gent, més eficient i més còmode. Tant el CoNCA com tot el departament tenen una missió principal: afavorir i donar més oportunitats a les persones. No m'interessa el debat intern, sinó com millorar cara enfora.

Hi haurà finestreta única?

Hem d'anar cap aquí. No hi poden haver set sistemes diferents de subvenció. Ens tocarà a tots millorar-ho. Els organismes no estan fets, per dir-ho d'una manera literària, perquè visquin en la seva felicitat, sinó per crear la felicitat dels altres.

A veure si ens fa feliços. La seva arribada ha generat expectativa.

No ho tinc fàcil. Hi ha una expectativa alta de la qual sóc conscient i hi ha un moment amb unes circumstàncies que no són especialment còmodes. Però aquestes coses no es trien.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT