21/02/2017

Rajoy vol corregir la Generalitat

3 min

1 . CORRECCIONS. “Corregir: emmenar a la regla, purgar dels defectes i dels errors, esmenar, rectificar”, diu el diccionari. En presència del president Hollande, Mariano Rajoy, parlant de Catalunya, ha deixat anar una frase que val un imperi: les institucions catalanes “estan en mans d’una determinada ideologia, en aquest cas la independentista, i això s’ha de corregir”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El president Rajoy mai ha sigut partidari de fer bullir les idees. Ja fa molts anys, quan el PP estava pendent que Aznar escollís hereu, Rajoy em va explicar que en els temps que corren és molt difícil fer projectes polítics i que el millor es “estar por ahí”. Li va sortir bé. I des de llavors ho ha procurat fer sempre. Però d’aquí a pretendre que per governar s’ha de fer suspensió d’ideologia no només hi ha un llarg tros sinó que simplement és viure en el que els cursis ara en diuen la postveritat, és a dir, en l’engany. Per començar, “estar por ahí” ja és una forma d’ideologia, essència del pensament conservador. Però, a més, Rajoy va arribar al poder amb un discurs i un govern que vessaven ideologia. Fins al punt que la sobredosi va ser tan descomunal que els dos principals ideòlegs de la família, José Ignacio Wert, el de la llei d’educació patriòtica i elitista, i Alberto Ruiz-Gallardón, campió antiavortista, se’n van haver d’anar a casa perquè era excessiva fins i tot per als seus.

En fi, Rajoy no ha fet més que governar obeint acríticament la ideologia econòmica dominant, la que ha deixat la societat tan fracturada que el dimoni populista ha robat els votants a l’angelical bipartidisme. I l’eslògan preferit de Rajoy -“No hi ha alternativa”- és la icona ideològica de l’hegemonia liberal bastida per Ronald Reagan i Margaret Thatcher. Si hi afegim la defensa a ultrança d’Espanya com a nació única i indestructible, només cal dir que Rajoy veu la palla en ull aliè i no veu la biga en el seu. ¿O es que és pensa que ell governa des de la veritat científica? En política, l’asèpsia és antidemocràtica, perquè pretén negar el conflicte.

Aquesta argumentació tan basta és agreujada per la conclusió: s’ha de corregir. És una sentència en la més pura tradició política autoritària, la que fa de la discrepància una anormalitat a curar o educar. Per al president, la unitat d’Espanya no és ideologia perquè és una veritat fonamental i la separació de Catalunya no es pot acceptar perquè és heretgia. I l’heretge o rectifica o se’l rectifica. S’ha de corregir, és a dir, n’hi ha que no poden pensar el que pensen o si ho pensen no poden governar. Els independentistes governen perquè els ciutadans els han confiat el poder. I només els ciutadans poden corregir-ho. No sé què està pensant fer Rajoy si es nega a consultar-los.

2 . INTOXICACIONS. Pel que fa a la resta, la vida política catalana gira al voltant de les intoxicacions sobre diàlegs i negociacions. No hi ha res de res, però es vol fer veure que alguna cosa passa. D’una banda, el govern espanyol, tard com sempre, busca vies per penetrar a Catalunya, amb l’estratègia del garrot i la pastanaga. I segur que va sobrat de forces per corregir el que calgui. Una fantasia de reconquesta que sembla impossible pel manifest desconeixement del terreny que trepitgen. De l’altra, a mesura que els terminis van caient, creixen algunes preocupacions a Catalunya: la constatació del desequilibri en les relacions de forces, la inquietud en el món empresarial per un possible govern de Junqueras i els comuns, i els dubtes del PDECat, que, desconnectat d’una part important del seu públic i amb un lideratge interí, fa voltes sense saber ben bé si tots miren cap al mateix cantó. Però la realitat és que el compromís del Govern per intentar (que no és el mateix que realitzar) el referèndum és ferm; i el de Madrid per no fer cap concessió més enllà de propines, també. Rajoy ni vol ni pot donar gran cosa perquè se li podria incendiar el país. O sigui que tot queda per l’endemà del xoc. I en sortirà més ben parat qui mogui fitxa abans de prendre mal. Per exemple, el sobiranisme si el govern català sap trobar el moment just per passar del referèndum a les eleccions.

stats