A Mallorca, en plena Diada
A pesar dels múltiples i indiscutibles lligams que ens uneixen, entre catalans i balears hi ha com a mínim una diferència notòria, i és la rotunda incapacitat dels illencs per a l’èpica. Mentre avui Catalunya s’aboca a una Diada que eriçarà els pèls de la barba, com a mínim de Mariano Rajoy, i que obtindrà un indiscutible ressò mediàtic arreu del món, a les Balears i Pitiüses diguem que estem ocupats en assumptes més prosaics.
Per posar-ne un exemple, fa dos dies el nou director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), Josep Ramon Cerdà, va denunciar en roda de premsa l’estat de comptes que s’ha trobat a l’entitat que li pertoca gestionar. Entre les despeses que s’havien carregat a compte de l’IEB hi havia compres de supermercat i generoses visites a botigues de perfumeria. Se suposava que la feina d’aquest institut era vetllar per la promoció exterior de la cultura produïda a les Illes, però es veu que hi havia una urgència més peremptòria dels seus antics dirigents per fer bona olor i anar correctament alimentats, coses que tampoc no són, evidentment, menyspreables.
Ara bé, de les despeses de l’IEB durant la legislatura de José Ramón Bauzá segurament la que crida més l’atenció és que s’arribessin a pagar 750 euros en taxis en un sol dia. Calculo que amb 750 euros es pot anar des de Palma com a mínim fins a Reykjavík, comptant un imprescindible transbord en vaixell. Potser sí que aquesta suma anava dedicada a la projecció exterior de la cultura, perquè si no és difícil d’entendre una volta tan estratosfèrica a bord d’un transport de pagament.
El govern de José Ramon Bauzá presumia abans que de qualsevol altra cosa de la seva suposada bona gestió del diner públic. Que els ho preguntin als perfumistes, a les caixeres del súper i sobretot als taxistes que facturaven 750 euros en un dia. Tal vegada era taxi amb final feliç. Tant se val, ara ja no ho aclarirem, i és obvi que també hi ha un punt de revenja dels nous governants de les Balears a l’hora d’ensenyar públicament aquestes vergonyes. Però és bo que ho sapiguem. Com dèiem al començament, a pesar que som pobles germans tenim òbviament preocupacions diferents. Diguéssim que Catalunya, ara com ara, tira més cap al vers alexandrí, mentre que a les Balears de moment treballem amb molta més intensitat el vers d’art menor i la prosa pura i dura. No direm que una cosa tingui més o menys mèrit que l’altra, però sí que és obvi que tractem gèneres diferents. Haurem d’esperar a veure com es resol el gran poema èpic que avui a Catalunya obre un nou capítol que té tot l’aspecte de ser conclusiu. I mentrestant haurem de veure també com a les Balears redrecem les línies tortes d’un esperpent que durant massa anys han dictat una colla de desaprensius. Ningú pot dir que el desenllaç d’una història i de l’altra no puguin acabar coincidint. Però això sí que de moment només pertany al regne dels desitjos.
