Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Mena, el conseller facècies

Tots els governs han de tenir un conseller (o una consellera) per a cada cosa. Ha d'haver-hi el culpable dels desastres (siguin dels seu departament o no), el que la premsa se'l sent còmplice, el que té fama de treballador (o el cas contrari), el que després de 4 anys al càrrec encara no sap on para, el que sembla que li falti un bull... i també hi ha un conseller a qui tothom espera escoltar amb el convenciment que regalarà alguna perla verbal. Quan encara som als 50 dies del govern dels millors, aquest premi honorífic el tinc jo, Francesc Xavier Mena, conseller d'Empresa i Ocupació (que no okupació).

I miri que hi ha Francescs al món. Doncs si posa aquest nom al Google, la primera opció sóc jo, per davant de Macià. Ei, i sense arribar-hi encara la fama assolida en la meva estrena al Parlament responent les preguntes de l'oposició. Vaig estar mo-nu-men-tal. En resposta a una pregunta sobre el tancament de Yamaha, vaig explicar que a la reunió amb els japonesos vam dir-los que res de tancar la factoria, però que com "en kanji, hiragana i katagana no existeix el no" vam decidir exercir un "gaiatsu" per apel·lar "al mianzi, el miroku teko jensistsu"... In-su-pe-ra-ble!!! Però és que a continuació d'aquesta meravella vaig explicar la metàfora del sopar amb els monjos de Montserrat, les molles de pa i el conill. Com que explicat no té cap valor, pot escoltar-ho a: http://blogs.ara.cat/lallambregada/2011/02/10/metafora-del-conseller-mena .

Jo de vostè no m'ho perdria...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT