Més enllà de l’estàtua de Franco sense cap
El Parlament de Catalunya aprovarà demà amb els vots de JxSí, la CUP i CSQP una proposició de llei per deixar sense efecte les sentències dictades a Catalunya entre el 1938 i el 1975 a través de judicis sumaríssims. S’anul·laran així 20.000 consells de guerra, inclòs el que va costar la vida al president de la Generalitat, Lluís Companys. La cambra assumeix així el que mai ha fet en democràcia el Congrés de Diputats. És un nou pols legislatiu amb Madrid, esclar, amb un evident plus de càrrega simbòlica. Aquest cop, si previsiblement el govern espanyol recorre la llei, el Constitucional es pot veure abocat a corroborar la vigència d’unes sentències dictades sense cap garantia jurídica, en un prolongat i violent clima de revenja i neteja ideològica que va provocar milers de víctimes, condemnades per haver defensat el legítim règim republicà.
La iniciativa coincideix amb l’exposició Franco, Victòria, República al Born, pensada precisament per denunciar la impunitat de la memòria franquista i l’oblit de la republicana. Però aquests objectius han quedat tapats per la polèmica generada per l’exhibició al carrer, davant El Born Centre de Cultura i Memòria -que conté part de la Barcelona derruïda per Felip V-, d’una estàtua eqüestre del dictador que va acabar amb les llibertats de Catalunya el 1939. Tant és que el Franco exhibit estigui decapitat, i que la intenció sigui de condemna. Ha ferit sensibilitats. La lentíssima desaparició de símbols franquistes de les places i els carrers -només cal recordar el monòlit a Los Caídosde Tortosa o que l’estàtua que ara hi ha al Born, amb cap inclòs, es va poder veure fins al 2008 al castell de Montjuïc- i la incapacitat de l’Estat per anul·lar, demanar perdó i compensar les víctimes pels crims camuflats de legalitat fan que hi hagi ciutadans a qui costa no veure el seu retorn, encara que sigui en un marc explícitament crític, com una provocació gratuïta.
Paradoxalment, doncs, una exposició que vol fer evident la ignominiosa persistència del franquisme ha despertat incomprensions. Tots plegats paguem la falta de valentia, durant anys de democràcia, per fer llum i fer net sobre el passat dictatorial. Per això cal donar la benvinguda a la iniciativa del Parlament, on al contrari que al Born no hi ha hagut divisió entre els partits de tradició antifranquista.
