Publicitat
Publicitat

OBLADI-OBLADA

"Sóc molt dels meus"

59 anys. Nen gran condemnat a créixer. Incommovible i incombustible. Revolucionador i revolucionat. Jugador de ping-pong i escacs. Mag i DJ. I director del Luz de Gas. Ara celebra els 15 anys al capdavant de la sala amb un llibre per emmarcar.

Entro al Luz de Gas a les 5 de la tarda. Paratge irreconeixible: net de gent, desèrtic de soroll; vellut vermell, ampolles ordenades. Se'm fon la boca. Al meu darrere algú detecta la meva set: Què vols beure? Una aigua amb gas. I acte seguit em serveix un vodka sol. Aquest és el pla: jo demano el que puc i ell fa el que vol. El vodka em crema per dins i jo m'encenc per fora. Respiro. Sospito que aquest faquir corrosiu sembla més jove del que és. Fede, tu quants anys tens? Al març en faré 60. Estàs prou bé, no? L'alcohol em conserva bé.


ROMÀNTIC, NO MILIONARI
. Veu limoncello i fuma tabac mentolat. Dos paquets al dia. Fa la nit des de fa 30 anys, però no detecto cap rastre de desgast. Gest inflat, somriure bandarra. Fas el que sempre havies imaginat? Sí. He tingut molta sort: si hagués nascut a Zàmbia, fa 50 anys que estaria mort. Quan deixaràs de treballar? No puc: necessito cobrar cada mes. Però tu deus haver fet molts dinerons? No. Jo podria ser milionari quan volgués: només hauria d'obrir el cap de setmana i tancar la resta. Però sóc un romàntic i vull obrir cada dia per donar suport a ONGs. Un saltimbanqui compromès amb convicció i extrema dedicació. Per cert, tu balles al Luz de Gas? No. No ho he fet mai.


DEPRESSIÓ, COMPARACIONS.

Entusiasme constant, galtes fresques i cor agitat. Tu no pares mai? A aquesta edat, si pares et converteixes en un iaio. Et fa por fer-te gran? Mentre estigui bé, no. I quan no estigui bé, sempre em quedarà la pastilla. No estàs disposat a patir? No. Quan jo no em valgui per mi mateix, vull morir. I dit això, calla. El Fede té un punt d'impenetrable. Pico pedra: Has anat mai al psicòleg? No. Si sabés escriure, publicaria el llibre de les compara- cions: si et compares amb els altres, sempre hi surts guanyant. S'acabarien de cop els psicòlegs i les depressions.


RADICAL I BANDARRA.

Convic- cions fortes i sentències clares amb un deix radical: El glamur és una puta merda / els controladors aeris són uns putos covards / Hi ha capellans fills de puta que toquen el cul als nens. El seu pensament passa volant sobre centenars de coses i, tot i que de tant en tant deixa entreveure el seu costat més bandarra, em demana que ho elimini. Per què? Perquè no té cap puta gràcia. El que jo faig no té cap importància. Si jo no faig dos concerts al dia, no passa res. Si un escombriaire no treballa, llavors sí que tenim un problema de veritat.


MONROE O JAGGER.

El Fede és com un tsunami imprevisible, un foll amb un caminar ben dirigit: aquest home d'ulls vius sap on va. Però jo no sé d'on ve. Tu d'on surts? D'una família més pobra que una rata. I això m'ha anat molt bé. Ets molt familiar? Sí. Sóc molt gitano: jo sóc molt dels meus! Al Luz de Gas s'han fet i desfet moltes parelles. I tu, has lligat molt? Silenci/No/Silenci. Aquesta és la seqüència d'una resposta que no em crec. Però com que sé que no em dirà el que vull sentir, segueixo preguntant: Què ve a buscar la gent aquí? La seva Marilyn Monroe particular. Ella no, però Mick Jagger sí que ha estat aquí. I què i què? Jo aquell dia no hi era i em va fer mandra agafar el cotxe i venir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT