Publicitat
Publicitat

Objecte Privat No Identificat

En qualsevol empresa privada una errada com la del PSC amb el corredor central ferroviari es pagaria amb acomiadaments. Segur. Però la paradoxa és que el PSC, com qualsevol partit, és un ens privat. Això sí, no és ni una empresa ni una associació. Un partit és un OPNI, un Objecte Privat No Identificat que destaca per una curiositat: la naturalesa opaca dels seus ingressos. Ho hem tornat a comprovar aquesta setmana amb CiU i el cas Palau. Als partits no se sap qui paga i, per tant, rere els lideratges no se sap realment qui mana. Per això no hi ha acomiadaments.

Els partits de masses han desaparegut: tornen a estar de moda els partits de quadres, clubs restringits, gairebé com grups maçònics, integrats per una colla d'aficionats al poder (o a canviar el món, si voleu) que s'ajuden mútuament a col·locar-se. Per tenir una bona feina al sector públic no hi ha res com disposar d'un carnet. Josep M. Vallès, ex Ciutadans pel Canvi, ho deia clarament ahir en aquest diari: "Un partit hauria de ser una agència de selecció de personal qualificat". Respecte a la prosaica realitat, la sorpresa és al final: "qualificat".

Els partits tenen dificultats reals per atraure talent, per obrir-se a la societat, per ser transparents, per funcionar democràticament. Semblen el que són: màquines de poder. I quan el perden, queden orfes. Llavors els seus membres cauen en el ridícul. La detenció de Jordi Ausàs és un símptoma de la crisi de la partitocràcia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT