President Sunyol
És una bona cosa que l’actual directiva del Barça (a banda de les controvèrsies que l’acompanyen, i de les quals no n’entenc ni un borrall) vulgui donar reconeixement i rellevància a un personatge com Josep Sunyol, el president màrtir del club. Sunyol, un empresari més que singular i una figura que es pot qualificar, com diuen els anglosaxons, com a bigger than life, va acabar prematurament els seus dies en ser executat per un escamot franquista a la serra de Guadarrama, després d’un malentès més que lamentable.
L’article que Xavier Bosch publica avui a Esports us donarà coordenades molt més precises -i crítiques- sobre la decisió del president Bartomeu i la seva junta de batejar la llotja del Camp Nou amb el nom de Josep Sunyol. Com que no en sé, de futbol, com he dit manta vegades, em guardaré molt d’entrar en discussions sobre cap aspecte sobre la primera institució de Catalunya, que és aquesta de la qual s’espera que marqui gols i no que els encaixi, com li passa per exemple a la Generalitat.
Només volia aprofitar l’avinentesa per remarcar que, fa cinc anys, el canal Barça TV, en col·laboració amb la revista Sàpiens, va elaborar un documental més que remarcable a propòsit de Josep Sunyol. Es va titular President Sunyol, i tenia com a leitmotivargumental la descoberta de la fossa on va ser soterrat el dirigent després de la seva execució, i la recuperació de les seves despulles. El documental va ser dirigit per l’eminent Carles Prats, i tenia un to molt marcadament proper al gènere negre o al thriller, diguin-ne vostès com vulguin. Diversos caps quedaven deslligats al final (que no revelarem), i això feia que la figura de Sunyol esdevingués més interessant i més enigmàtica.
Més que més, perquè Josep Sunyol és una víctima de la Guerra Civil que, a pesar de la projecció social de què va gaudir en vida, ha quedat obscurament difuminada en les dècades posteriors al seu assassinat, sembla que amb la conformitat de la seva pròpia família, que ha preferit no tornar-ne a parlar. És una actitud respectable, però no per això satisfactòria. Que el Barça del 2015 s’enrecordi del seu president mort al començament de la Guerra Civil no sé si és o deixa de ser un gest de cara a la galeria, però segur que és una bona notícia pel que fa a la memòria històrica d’una entitat fonamental per a la societat catalana. Què passarà amb el Barça en els propers mesos és una matèria abscòndita que ultrapassa de molt els meus coneixements i sobre la qual no em veig amb cor de pronunciar-me. Ara bé, torno a dir que em sembla positiu que les grans entitats diguin o facin alguna cosa sobre els seus personatges històrics de referència. Josep Sunyol mereix ser més i millor conegut per la ciutadania catalana, i posar el seu nom a la llotja del Camp Nou és una bona manera d’encetar aquest reconeixement. Per als que en puguin tenir algun dubte, suggeresc el visionat del documental President Sunyol, de Carles Prats. O com les despulles d’un cadàver cèlebre es converteixen en un enigma francament incòmode.
