Què? Significar-se?

Perquè després diguin que la justícia és lenta. El jutge del contenciós administratiu que es fa càrrec del conflicte que té la Delegació del govern (espanyol) amb l’Ajuntament de Badalona ja ha dictaminat: no li sembla bé que el consistori deixés triar als funcionaris si treballaven o no, perquè se’ls col·locava “en la situació d’haver de decidir en un sentit o un altre, d’haver de significar-se en relació amb aquesta festivitat”.

Aquesta paraula, significar-se, no la sentia dir des que la meva àvia Antonieta va morir. Ella sempre la feia servir per parlar de la Guerra Civil, aquesta paraula. Significar-se. Es va passar la vida dient-li al seu marit, en Ricardo: “No et signifiquis”. No demostris el que penses, que els franquistes et poden venir a buscar. Sobretot no et signifiquis. Ells tenen poder, et poden tancar a la presó, ens poden fer mal a nosaltres. La por li va quedar sempre més al cos. Eren gent encongida, que parlava fluixet, que mai va treure pit. Havien passat per la presó, els havien depurat, els havien rapat els cabells. Qui sap quines coses més. De tot no en parlaven.

I ara ve el jutge aquest a dir que els de l’Ajuntament obligaven a “significar-se” els funcionaris. Què passa si et signifiques en aquest cas? Et ve a buscar algú o algú altre? D’independència i espanyolisme en parlem cada dia entre nosaltres, els uns i els altres. Obligats a significar-se? Que són idiotes els funcionaris? Els uns van decidir que treballaven, perquè no se sentien espanyols. Els altres que no, perquè se’n sentien. I els de més enllà van treballar o no van treballar potser per raons tècniques: els anava bé agafar-se el pont. Significar-se? Cada dia amb els amics i els coneguts, amb els taxistes, amb els companys de gimnàs ens signifiquem. ¿És lleig demostrar el que es pensa? ¿Algú ens vindrà a buscar? ¿O és que es creuen les mentides de Jorge Fernández Díaz i les famílies dividides el dia de Nadal?