Publicitat
Publicitat

ELDIAQUEM'ESPERA

RAMON BORRELL

L'únic jugador català del CD Mirandés torna avui a la realitat de la Segona B després de la seva proesa a la Copa

M'aixecaré cap a les nou del matí. Bé, ens despertaran des de la recepció de l'hotel per telèfon. Avui juguem a Palència i, com que està a tres hores d'autocar de Miranda, haurem viatjat el dia abans. A les 9.30 h haurem de ser al menjador de l'hotel per esmorzar. Aquest entrenador (Carlos Pouso) no ens diu què hem de menjar, considera que ja som prou grans. Jo sempre faig pa amb tomàquet amb pernil i un suc. Tot i que el pa amb tomàquet aquí no és habitual, sempre m'espavilo per tenir-ne -no m'agrada el pa sec que mengen ells!-, encara que a l'equip se'n riguin una mica. Després tenim temps lliure fins les 12.30 h. Quan fa bon temps surto a passejar per la ciutat on siguem, però ara ens reunim quatre o cinc més de l'equip i juguem a cartes, a la Pocha, que en diuen ells, la Podrida, a casa meva (la Garriga). Com que el partit d'avui contra el Palència és a les 18 h dinarem d'hora, a quarts d'una. Dimarts contra l'Athletic vam jugar a les 22 h i vam dinar a les 15 h. Després anirem a fer la migdiada a les habitacions i cap a les 16.15 pujarem a l'autocar per anar cap al camp. Avui no hi haurà tanta gent com a San Mamés esperant-nos. Trepitjarem la gespa per decidir amb quins tacs hem de jugar i entrarem al vestidor per canviar-nos. Quan acabi el partit pujarem a l'autocar, on ens esperaran unes pizzes per sopar, i tornarem cap a Miranda. Jo visc a Logronyo des de l'any passat -hi vaig conèixer una noia quan jugava al Logronyès- o sigui que no arribaré a casa fins a la una tocada. Si he jugat em costarà dormir i miraré la tele fins que caigui rendit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT