Rosa Renom

Avui diumenge m'he aixecat tan tard com he pogut. La funció d'ahir dissabte va acabar tard i aprofito per dormir. Em desperto amb una sensació estranya: la de ser diumenge sense ser-ho, perquè a la tarda treballo, tinc funció. Al matí, tinc festa. A la tarda no. Esmorzo un te i unes torradetes i penso dedicar tot el matí a fer el mandra. Hi ha diumenges que faig una volta pel Parc de la Ciutadella, que el tinc al costat de casa, o d'altres que aprofito per fer dissabte, i així, el dilluns, que és el meu dia de festa, és festa de veritat. Però avui no faré res d'això. Em quedo a casa i faig bicicleta i estiraments per despertar el cos, cosa que em va bé per a la funció de la tarda.

Com que per a mi és dia laborable, dinaré a casa. No em faré res de l'altre món. Per a mi, el cap de setmana comença diumenge a la nit. I a més, després de dinar he de ser al teatre, on arribo a quarts de cinc. La representació és a les sis però m'agrada arribar-hi aviat per perdre el temps allà, fent tertúlia amb els companys de l'obra. Hi ha molt bon ambient. Damunt l'escenari ens tirem els plats pel cap, però al camerino és tot al contrari. Fins i tot estem fent una panera de Nadal per fer una mica d'ambient, perquè treballem totes les festes: 25 de desembre i 1 de gener inclosos. L'obra dura quatre hores, però ens ho passem molt bé. La prova és que ocupem cada dia 900 butaques. Tot i ser tan llarga a mi se'm fa curta. Alguna cosa deu tenir....