Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Sigles: l'IEC i el IEC

Avui parlem de sigles que es llegeixen com un mot, és a dir, que no es lletregen sinó que se sil·labegen. Que es faci una cosa o l'altra depèn, en bona part, de la llegibilitat de les lletres que les formen. Això fa divergir exemples tan paral·lels com DNI i NIF o bé l'OPV (oferta pública de venda), que no ha fet mai res de bo, i l'OPA (oferta pública d'adquisició), una sigla que disfressada d' opa s'ha ficat per tot arreu seguint l'exemple d' ovni .

D'una sigla sil·labejada també en diem acrònim , tot i que, en el sentit més propi, l'acrònim és una abreviació que, a diferència de la sigla, pren més d'una lletra d'alguna de les paraules que el componen. Així doncs, filant molt prim, ITV és sigla i no acrònim, IVA és sigla i acrònim i Renfe (on Re ve de red ) és acrònim però no sigla.

Com que un acrònim es llegeix com un mot, tot fa pensar que hi hem d'aplicar els mateixos criterisd'apostrofació que apliquem al mot. Si escrivim "el ien" o "el ieti" -entenent que aquí la i és consonàntica-, sembla que també hem d'escriure "el IEC" o "el IESE".

Però l'IEC distingeix entre el cas general (la iaia, el iode, la hiena ), d'una banda, i les sigles (IEC, IESE) i certs cultismes ( hiat o ), de l'altra.I en el segon cas diu que és tan lícit fer el diftong creixent i no apostrofar ( el hiat ) com fer l'hiat i apostrofar. I en el cas concret de les sigles s'inclina per l'IEC.

Jo també escric l'IEC, respectant-li el dret a decidir sobre el seu nom, tot i que es tracta d'un criteri com a mínim discutible.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT