'TV3 Confidencial': ciència-ficció?
Toni Cruanyes acomiadava el TN vespre de dijous recomanant-nos el programa que emetrien a continuació, TV3 Confidencial. Deia: “Els deixem amb un cert grau de ciència-ficció. [...] ¿S’imaginen què passaria si TV3 es quedés sense programació? Esperem que efectivament això sigui ciència-ficció”.
Doncs bé, el que vam veure no sé si definir-ho com a ciència-ficció o simplement com a cutre-ficció, perquè l’infantilisme dels guions feia patir i resultava molt complicat esbossar un somriure si tenies més de dotze anys. És veritat que quan els presentadors de TV3 que veiem habitualment en una tessitura més seriosa ho donen tot per fer una mica de comèdia, a l’espectador li agrada i s’hi enganxa. Veure en Pellicer o en Cruanyes inventant-se idiomes, Espartac Peran simulant que té un problema de cleptomania o el mataiaies de Nit i dia apunyalant el Senyor Pla a alguns els pot fer riure, però a d’altres els pot fer patir. Això sí, tot el reconeixement pels professionals de la cadena que, potser a contracor o poc convençuts per l’escena que els tocava interpretar, hi van posar ganes, bona voluntat i empenta.
El programa jugava també amb l’excusa de les retallades per justificar certes situacions de la cadena, i potser el súmmum de la mordacitat va ser veure en Mic del Super3 fent de cap de programes. Potser era perquè llegíssim entre línies. Però vam acabar saturats de brometes de plat de nata a la cara, persecucions, fantasmes i surrealisme absurd. El clon de Puigdemont fent una coca, els corresponsals de TV3 al segle XIII, el bar dels xinos de La Liela, el sobresou de l’Ariadna Oltra i el Carles Prats a Bollywood o el 30 minuts convertit en 30 segons per culpa del poc pressupost van semblar una concatenació d’idees molt toves en les quals no s’havien trencat gaire el cap. Un recurs que tampoc permetia gaire assolir el propòsit de presentar la programació. L’última estocada que va patir l’espectador va ser l’aparició de Joan Pera per mantenir la broma que l’home encara dorm a TV3 des que va inaugurar la tele pública del país. Molt original. Si aquesta era la targeta de presentació de la tele que ens espera aquesta temporada, el resultat global transmetia una sensació de cadena simple, immadura i passadeta de moda. Per sort, van adjuntar al final de TV3 Confidencial una promoció completa, ben muntada i amb música èpica, que intentava encomanar ambició i una certa força pel que veurem a la tardor.
Ens preguntava Cruanyes abans de començar el programa: “¿S’imaginen què passaria si TV3 es quedés sense programació?” Amb l’estiu que hem passat i després dels 45 minuts de comedieta televisiva, més que imaginar-nos-ho ho estem començant a constatar. El resultat: un 20% de l’audiència a Catalunya veient Gran Hermano i un 12% amb TV3 Confidencial. I no és ciència-ficció. És la realitat.
