Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

TV3 i el cas Palau

Durant la primera setmana de celebració del judici pel cas Palau, Televisió de Catalunya ha fet una feina a l’altura del que ha de ser un servei públic de qualitat i independent. El canal 3/24 ha emès cada dia i en directe el cent per cent dels interrogatoris que s’han dut a terme. Els espectadors hem pogut veure com declaraven Fèlix Millet, Jordi Montull, Gemma Montull, Daniel Osàcar, els dos executius de Ferrovial i els tres empresaris acusats d’estendre factures al Palau per treballs que havien fet per a Convergència.

Els telenotícies han obert cada dia amb el judici i han fet una cobertura del cas extensa, precisa i asèptica. Les notícies i les connexions en directe per a les cròniques han sigut impecables i han explicat amb rigor el que havia passat.

Les tertúlies d’ Els matins, el Divendres i el Més 3/24 han abordat la qüestió llargament amb els seus col·laboradors. El magazín matinal no només ha fet taules especials d’anàlisi del cas amb opinadors i ha parlat sobre el finançament il·legal de partits. També hi ha dedicat entrevistes i reportatges complementaris: ha anat a l’Ametlla del Vallès per saber com vivia el judici la gent del poble de Millet i ha entrevistat la seva germana, Pat Millet.

D’altra banda, el Polònia s’ha recreat de manera sagnant amb el cas, no només amb tot el que implicava els acusats Millet i Montull i les seves farses, sinó també amb esquetxos i musicals que incidien en la situació en què queda Convergència, l’actual PDECat i Artur Mas.

A la televisió pública, aquesta setmana, tant la informació, com la interpretació i l’entreteniment, les tres branques que poden abordar l’actualitat, s’han centrat en el cas Palau. Un cas que és evident que tindrà incidència negativa en el procés.

Les veus crítiques que han posat en dubte la televisió pública de Catalunya ara callen i no reconeixen la feina dels seus professionals. No només polítics. També periodistes i programes d’altres cadenes que han qüestionat el paper de TV3 amb el procés. Televisió de Catalunya pot haver-se equivocat, patinat i excedit en ocasions i és lícit denunciar-ho cada vegada. És el deure dels ciutadans amb els mitjans públics. Però tenint en compte que les crítiques, el menyspreu i el descrèdit han sigut motivats en la majoria de casos per interessos partidistes, demagògia i voluntat de desautoritzar el desig d’independència de bona part del país, també és de justícia reconèixer-li no un mèrit ni cap heroïcitat (perquè no ho és) sinó el simple fet d’aplicar amb naturalitat el periodisme rigorós a un cas que perjudica de manera indiscutible un dels partits de Govern. Com ha de ser. No totes les televisions públiques estan en disposició de fer-ho.

Més continguts de