Publicitat
Publicitat

La ciutat inesperada

Té sentit una cooperativa tutelada més per les institucions que pels interessos dels cooperativistes? Quina és la diferència entre Alencop i un pla d’ocupació col·lectiu?

Avui, Dia Mundial de la Terra, efemèride dedicada a la protecció del medi ambient i la biodiversitat, és una data indicada per mirar-nos en la nostra dimensió d’espècie, per contemplar la fotografia de grup pintoresca d’aquesta gernació de bípedes que omplim el país de maneres tan diverses i sota aparences tan dispars. Si això ho fes un extraterrestre que, sense notícies de Gurb, aterrés avui a la capital, en fer un cop d’ull aquí i allà amb la curiositat de l’entomòleg ja no s’hi trobaria l’absurd de la Barcelona preolímpica, oberta per tot arreu, els paviments amb les vergonyes a l’aire, però sí que hi detectaria altres absurds exposats a plena llum del dia, i més vergonyants. Al passeig de Gràcia, mentre el sol de primavera sembla afavorir la multiplicació d’uns espècimens de pell majoritàriament rosada, al costat d’un contenidor hi veuria, anònim, acompanyat d’un carretó de comprar, un home negre; la gentada còmoda, somrient, mirant amunt, cap a les façanes de la bellesa i la discòrdia, i l’individu escarrassat mirant avall, dins del contenidor, intèrpret d’una trista arqueologia urbana. El veuria recuperar un fragment inidentificable de ferralla i asseure’s a terra per donar-hi desenes de cops obsedits i inútils. Al seu voltant, el reialme de la fotografia i de la selfie, on la crisi s’ha acabat, i enmig de tot, ell, fragment d’una ciutat diferent i inesperada, abismal com un esvoranc preolímpic que portés 25 anys per tapar. L’extraterrestre, estudiant-nos com nosaltres estudiem els insectes, es pensaria que l’espècimen negre està malalt: per això viu aïllat. Si el seguís fins a casa, es convenceria que els malalts són 400, és a dir, tants com persones que viuen encara a Barcelona en assentaments irregulars.

El 2015 l’Ajuntament va posar en marxa Alencop, una cooperativa que garantia una vida digna a una quinzena de ferrallers. Avui són 28. Recullen deixalles metàl·liques als domicilis del districte de Sant Martí, i dos dies a la setmana als de la resta de la ciutat. La intenció del projecte era tan bona com el resultat desesperant. Desenes de subsaharians segueixen malvivint a base de recollir ferralla dels contenidors de la ciutat i vendre-la a altres dipòsits. A més, la iniciativa planteja dubtes. Té sentit una cooperativa tutelada més per les institucions que pels interessos dels cooperativistes? Quina és la diferència entre Alencop i un pla d’ocupació col·lectiu? I, tanmateix, a vista d’ocell (o de nau espacial), és evident que Alencop té el valor enorme de ser un experiment embrionari enmig d’una maquinària monstruosa de generació d’exclusió social.

Els activistes propers als ferrallers expliquen que aquestes persones envien fotos falsejades a les seves famílies. Per fer-los creure que tot els va bé es retraten al costat de cotxes llampants, i no al costat del carretó on transporten les deixalles. Al seu voltant, la ciutat segueix entregada a una gernació que no ha de fingir l’alegria a les fotografies. No cal ser biòleg, ni entomòleg, ni extraterrestre per adonar-se que tot això no té sentit i que, malgrat el risc de caure en el fetitxe del cooperativisme, Alencop marca el camí de la cerca de sortides a la marginalitat. Cal seguir explorant.

Més continguts de