Tots som el PP i el PSC

Estimats amics i col·legues del PP i del PSC, abans que res vull expressar-vos la meva solidaritat. Reprovo aquest rebombori que uns quants ressentits han muntat contra els vostres dignes partits. La premsa sensacionalista -i el diari ARA al capdavant- ha denunciat que feu llistes fantasma de cara a les eleccions municipals, amb candidats que ni viuen al poble ni l’han trepitjat mai. En Capdevila va fer un article on afirmava que ho feu per “arreplegar vots despistats i qui sap si esgarrapar alguna plaça en un consell comarcal, tenir més subvenció”. Oh, Déus, això és periodisme més groc que el món d’Albert Espinosa. Que potser ara tothom se l’agafa amb paper de fumar i fins i tot amb guants de manipulador d’aliments?

Amics, col·legues, si ho féssiu per no quedar malament davant dels vostres amos de Madrid, diria que sou uns venuts. Però que ho feu per la pasta em fa sentir molt propera a vosaltres. Es veu que per una candidatura fantasma en un llogarret de cent habitants podeu arribar a ingressar 250 euros. I aquí entro jo, com sempre disposada a fer-vos un servei de passada que me’l faig a mi. He vist que a Sant Kevin de Vallfosca, així com a Vilavella d’Opencor, no hi teniu representació. Amics, col·legues, jo per cent euros us ho faig. No en tinc ni idea dels problemes del poble, però no en tinc menys idea que els vostres candidats fantasma. Ho puc fer per tots dos partits i als dos llocs a la vegada. No tinc cap ideologia. Em sento molt unida a vosaltres: només em mou l’ambició i la pasta.

Recordo quan, no fa gaires dies, l’Alícia Sánchez-Camacho va dir que no podien tenir representació en tots els pobles de Catalunya “per pressions”. Doncs bé. Jo sóc la valenta que s’hi enfrontarà, com una Joana d’Arc municipalera. Perquè, vejam: ¿fer de candidata en la distància no és en realitat un sistema sofisticat de federalisme?