ELECCIONS MUNICIPALS

El PSC ja es refugia en les llistes fantasma

Reconeix que ha presentat un centenar de candidats aliens als municipis, una pràctica habitual al PP

Candidats que viuen a més de 100 quilòmetres del poble on es presenten. Caps de llista que no han sigut vistos ni de visita al municipi. Càrrecs de partit que, tot i fer vida a Madrid o a Brussel·les, encapçalen candidatura. Les anomenades llistes fantasma, el recurs que sempre s’ha associat al PP per intentar maquillar la seva falta de representació territorial a Catalunya, ha sigut l’única sortida que ha trobat el PSC per evitar que la caiguda de la seva xifra de candidatures (n’han perdut 200) fos encara més dramàtica. Els socialistes han seleccionat almenys un centenar de caps de llista que no estan censats als municipis petits on es presenten, el bon gruix dels quals es concentren a la demarcació de Lleida. El partit ho admet i argumenta que és la seva “obligació” presentar candidatures progressistes a tot arreu on li sigui possible.

De cara al 24 de maig, el PSC presenta 546 llistes, cosa que significa que ha passat a estar present a només el 56% de municipis. Una xifra que ja denota el desgast que ha patit el partit arran de l’escissió dels dirigents sobiranistes, ja que l’any 2011 en va presentar dos centenars més. Aconseguir aquesta quota de candidatures tampoc ha sigut fàcil, si s’ha de valorar pels següents casos: dos primers secretaris de Barcelona, el de Ciutat Vella i el de les Corts -Antoni Estopà García i Carlos Hornero Sánchez-, són els caps de llista d’Ivorra (la Segarra) i Castellar de la Ribera (el Solsonès), que és a més de 120 quilòmetres de la capital catalana.

També el diputat al Congrés Joan Carles Canongia, que pertany al PSC de la Catalunya Central, es presenta com a cap de llista dels Omellons, un poble de 234 habitants de les Garrigues. I es dóna el cas paradoxal que la secretària de participació i qualitat democràtica del PSC i responsable de l’oficina del Parlament Europeu del PSC a Barcelona, Aroa Arauzo, es presenta com a cap de llista d’Ogassa, al Ripollès. Val a dir, però, que en molts casos ho fan presentant-se sota les sigles de la marca blanca del PSC, Candidatura de Progrés. El partit, a més, ha fet llistes en què cap dels seus integrants resideixen al municipi. A tall d’exemple: Guimerà i Preixana (l’Urgell), Sant Ramon i Talavera (la Segarra), Cubells (la Noguera), i Bellaguarda, Bovera i l’Espluga Calba (les Garrigues). A les Garrigues també CiU presenta dues llistes fantasma (Fulleda i Tarrés), tot i que no se n’han detectat més a Catalunya.

MES denuncia “manca d’ètica”

Més enllà que aquesta pràctica serveixi per maquillar estadístiques, cal tenir en compte que tots els vots que obtenen els partits arreu, encara que no aconsegueixin representació al ple, computen per a consells comarcals i diputacions. Cada vot compta, a més, a l’hora de rebre subvencions. Atent a aquesta estratègia, el Moviment d’Esquerres, creat pels socialistes sobiranistes, reconeix que es tracta d’una pràctica legal, ja que està emparada per la LOREG, però la consideren una “manca d’ètica” en un moment de descrèdit de la política com l’actual. “Estem consternats, no podíem imaginar que el PSC faria una cosa així”, va assegurar a l’ARA el portaveu de MES, Jordi Martí, que va afegir que és una “falta de respecte als ciutadans” i que per això demanaran que la futura llei electoral ho prohibeixi.

La portaveu del PSC, Esther Niubó, que va reconèixer que havien hagut de recórrer “a persones no censades” en alguns municipis per “completar les llistes”, va defensar, però, que en alguns casos es tracta de persones “que no hi estan censades però que hi tenen relació”. Més esquiva va ser la líder del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que va atribuir la dificultat per confeccionar llistes a les pressions a què està sotmès el seu partit arran del procés sobiranista. Va argumentar, per exemple, que Jesús Quiroga, alcalde d’Almatret (el Segrià), que va posar traves a la celebració del procés participatiu del 9-N, ha renunciat a repetir com a candidat, tot i que tenia majoria absoluta.

Els populars han col·locat el diputat José Antonio Coto com a número set a Guardiola de Berguedà. I més evident és el cas del PP a Sant Joan de les Abadesses, on les persones que omplen la llista no només no són del territori, sinó que són de l’entorn de Getafe. Segons Camacho, el fet que vagin a les llistes candidats aliens al municipi només demostra que hi ha “persones compromeses amb el seu territori”. Una definició peculiar de les històriques llistes fantasma que ara estan, més que mai, en el punt de mira.

Més continguts de