BarcelonaAlbert Rivera va irrompre nu en política ben bastit de padrins i Carlos Carrizosa se n’anirà vestit però sense que li hagi quedat ni una peça de roba al fons d’armari del PP en què s’ha convertit Ciutadans. El partit que va arribar per carregar-se la immersió lingüista, va fingir ser socialdemòcrata per intentar créixer, va convertir-se en el Podem de dretes per fer el salt a Espanya i que després de guanyar les eleccions catalanes ha caminat inexorablement cap a la irrellevància, espera el seu final sent, senzillament, la sala d’espera de qui vol tenir un càrrec al PP.
Carlos Carrizosa és dels pocs que, de moment, s'ha resistit a fer-ho. Ha batallat per tenir la seva última campanya i s’ha negat a una coalició amb Alejandro Fernández fins i tot enfrontant-se al líder del seu partit, Adrián Vázquez, que –oh, sorpresa!– ha fitxat pels populars. Ho ha fet, per cert, mesos després de dir que a l’ADN del PP hi havia “la corrupció i el transfuguisme”. Un més a la llista, des de l’home que té més jaquetes que Xavier Sala i Martín, Toni Cantó, fins a Nacho Martín Blanco, que va trigar cinc minuts a mudar-se al carrer Génova de Madrid. “Jo no veig ni vermells ni blaus, veig espanyols”, deia Albert Rivera quan ell i les enquestes d’El País es creien que governarien Espanya. L’home dels girs de volant va estimbar-se pel barranc de la realitat electoral, i des d’aleshores només es veuen diputats de Ciutadans de color blau.
Carrizosa s’ha mantingut fora d’aquesta incongruència, i la seva gran contradicció és que l’únic element que té per salvar el partit que va néixer per negar el fet diferencial català és convertir-se en un fet diferencial català. Tornar a ser aquell fenomen propi que creix com a antítesi als partits processistes. Allà es va fer forta una formació que, quan va començar a mirar-se més les enquestes que els principis, va començar a desaparèixer. Està fent un esforç, però els sondejos indiquen que a Carrizosa només li quedarà l’opció d’agafar l’última jaqueta de l’armari o marxar políticament nu però amb dignitat.
