Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

'Traje', trajo i tratge

A Barcelona sento molt "amb traje i corbata"; al Baix Camp, "amb tratge i corbata"; i al Bages, "amb trajo i corbata", tot i que traje es va imposant arreu. I al diccionari ortogràfic de l'Acadèmia Valenciana hi trobo trage.

Però l'Eugeni S. Reig, en la seva columna Clar i en valencià de dilluns, afirma -amb raó- que aquest trage ha de ser tratge, perquè és com ho diuen i com apareix en diccionaris del XIX i, sobretot, perquè al final en -aje del castellà hi correspon -atge: paisaje, salvaje, viaje, paraje, etc.

Trajo o tratge tenen diversos sentits, que el DCVB recull, però ens fan falta per a un de molt concret: el conjunt de jaqueta i pantaló (o faldilla) fet de la mateixa roba.

L'hiperònim vestit no l'especifica prou i l'hipònim tern exigeix una armilla que no necessitem.

L'ÉsAdir admet trajo, però només en col·loquial. I, en efecte, trajo té un regust molt popular, d'aquella Barcelona tan faceciosa de Santiago Rusiñol. Però ¿quin sentit tindria omplir el buit només en col·loquial?

Deixeu-me ser agosarat i dir, per si un dia l'Institut es decidís a tapar el forat, que la forma més neutra, que lliga més amb la morfologia del català i és més fàcil d'assimilar per a tot el domini lingüístic un cop t'hi acostumes, és tratge.

De moment, però -sempre vull deixar-ho clar-, ni trajo ni tratge són formes correctes per a l'IEC i els més partidaris de la disciplina normativa n'haurien de prescindir. Ara: seria ben trist que volent-les evitar acabin ficats, com passa sovint, en el traje castellà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT