27/8: Tres cruïlles

DIETARIVVNO TAN SOLS la manifestació de Barcelona, també les imatges de Ripoll, de Cambrils o de Rubí poden resumir tres cruïlles importants per al futur. Una cruïlla és un lloc on pots triar entre dos camins. Després dels atemptats, la població catalana podria haver triat el camí de la venjança, del recel, del tancament, amb reaccions irades i agressives. Ha triat l’altre camí, el d’intentar superar-ho d’una manera oberta, estimant la llibertat i respectant la diferència respectuosa. L’Espanya oficial tenia l’oportunitat d’aprofitar l’empatia i el dramatisme del moment per bastir ponts amb la sensibilitat dels catalans. No ho ha fet. Parlo de l’Espanya oficial, espero que molta gent del carrer sí que ho hagi fet o ho hagi sentit. Però l’Espanya oficial ha triat una resposta agra, amb una campanya incomprensible contra els Mossos, tancada i obsessiva. I qui es trobava davant la cruïlla més complicada en tots els sentits era la comunitat musulmana a Catalunya. Podia tancar-se o obrir-se. Tenia dos camins, dues actituds al davant. I la reacció visible d’aquesta comunitat ha estat, al meu parer, enormement positiva i sobretot esperançadora. Totes tres cruïlles eren importants. Però aquesta és espacialment transcendent, i no tan sols per a Catalunya.