12/8: Perquè sí

QUAN ERA PETIT i em preguntaven per què havia fet una cosa, si contestava “perquè sí”, em deien que “perquè sí” no és una resposta. I tenien tota la raó. Aquest estiu m’he trobat amb coneguts de fora que em preguntaven per la qüestió catalana. Per què els catalans volien fer un referèndum d’autodeterminació. Els ho explicava, i potser ho entenien, potser no, en tot cas la comparació amb el Quebec o Escòcia m’ajudava molt. Llavors, em preguntaven: per què Espanya no deixa fer un referèndum com a Escòcia o al Quebec? Perquè diuen que la legislació espanyola (a diferència de la britànica o la canadenca) no ho permet. I per què la llei no permet a Espanya el que permet al Canadà o a la Gran Bretanya? I aquí jo ja no sabia què respondre. Els hauria d’haver dit, d’una manera o altra, amb més o menys retòrica històrica, jurídica i política: perquè sí. I m’haurien dit que perquè sí no és una resposta. Doncs no hi ha resposta perquè Espanya no es fa ni es vol fer aquesta pregunta. El referèndum no es pot fer perquè la llei no ho permet. Aquesta és la resposta final. No hi ha més preguntes. Aquí s’acaba la discussió. I per què no ho permet? Doncs perquè sí. I el món, com quan jo era petit, pensa que perquè sí no és una resposta. I no ho entenen.