Visites indesitjables
El rei d’Espanya, Felip VI, es nega a rebre la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en visita oficial. En canvi, els ciutadans de Mallorca, i concretament de Palma, ens hem de resignar a rebre la seva germana, coneguda com a infanta Cristina, acompanyada d’un seguici de sis-cents periodistes vinguts d’arreu del món i de cinc-cents policies de procedència diversa, cosa que en una ciutat més aviat petita com Palma significa un col·lapse innegable i també -no ho negaré- uns certs ingressos a compte d’entrepans i cafès. En altres menes de comerços, habituals també entre els visitants d’aquestes terres, no hi entrarem perquè no disposem de proves documentals.
Tot aquest desplegament policial i periodístic, i tota aquesta congestió de la capital balear, ve a tomb de la compareixença davant de la justícia d’un total de presumptes delinqüents que entre tots formen una presumpta banda presumptament singular. Ni que sigui perquè al capdavant hi ha una filla i germana dels dos actuals reis d’Espanya, encara que un s’hagi escapolit de l’escomesa com ha pogut, i també el cunyat i gendre dels dos mateixos personatges, acompanyats d’un senyor anomenat Jaume Matas, que va ser ministre del govern espanyol (de Medi Ambient, per fer-ho més penós) i president del Govern Balear, al crit d’“aviat i fora por”, en referència a les activitats poc o gens legals que ell i el seu equip es disposaven a dur a terme, i a fe que presumptament ho varen fer. No hi ha res com acomplir la pròpia paraula.
No hi ha gaire cosa a dir de moment, tret que ahir vam poder contemplar la imatge gens edificant d’una presumpta banda de delinqüents que presumptament poden acabar a la presó per depredació de diners públics, començant per l’expresident Matas, que amb sordesa o sense ja ha passat per la garjola i que ara es mostra disposat a cantar com un presumpte canari, i per tant a deixar tirats els seus presumptes excòmplices, encara que sigui per no passar més temps dins la cel·la del que correspon a algú que presumptament va ser assessor de la prestigiosa firma financera Pricewaterhouse.
Doncs, presumptament, esperarem a tenir una sentència, que previsiblement arribarà d’aquí tres o quatre setmanes. Mentrestant, haurem d’esperar a saber si el rei d’Espanya es digna o no es digna a rebre els màxims representants institucionals catalans, que, encara que sa majestat no s’ho cregui, són també espanyols, ni que sigui encara i malauradament. Potser en Felip no desitja la visita de la Carme Forcadell, però els mallorquins desitgem menys encara la visita d’una colla de presumptes delinqüents, començant per la seva germana.
No sabríem exactament com qualificar-ho, però diríem que a la bancada hi faltava el presumpte cap de la presumpta banda, que és un personatge que es diu Joan Carles, que presumptament va salvar la democràcia espanyola i que no se sap exactament per on para. Potser en algun parc nacional de Botswana. Ens han obsequiat amb molts moments de menyspreu, però aquest s’endú la palma.
