Publicitat
Publicitat

Xavier Mariscal: "Sóc un iaio"

El 2050 tindrà 100 anys. Incorregible i ciclotímic: molts alts i molts baixos. Dissenyador estrella. Si tornés a néixer li agradaria ser un pardalet. Ha plorat veient la Blancaneu i sortiria de festa amb Marta Ferrusola. Li agrada rentar plats i el posa de mala llet la incompetència. Prepara un segon llarg d'animació i la gràfica de l'última pel·li de l'Almodóvar. Dibuixar li és fàcil. Parlar, més difícil.

Arribo a l'hora pactada: just quan ell té previst començar una reunió. 10 minuts es converteixen en mitja hora, i amb prudència, el reclamo. Com ho tenim? S'aixeca i s'acosta. Un tímid hola buit de petons i un llarg silenci. No incòmode. Sense dir res, camina a poc a poc cap a algun lloc. El segueixo. En un punt indeterminat es para i es gira: seu aquí, de cara al jardí.

NENS I IAIOS. No té pressa. Ni per començar, ni per parlar.Tampoc la tindrà per acabar. El temps, com sostingut. Em serveix un got d'aigua i sense pregunta prèvia em parla dels seus nens: fills i néts. S'ha passat dues setmanes amb ells. Un gust. Me'l miro i me l'imagino: un més entre ells, convertint pedres en avions i aire en elefants. El joc, com a esquema mental. Què has après dels teus fills? Saber estar. Viure el present. Els nens sempre estan bé: canten i viuen contents. Se senten estimats, cuidats, protegits. I no demanen més. I tu, ¿et resisteixes a créixer? No. En absolut: jo sóc un senyor molt gran. Sóc un iaio i n'estic molt content. M'agrada fer anys i em fa il·lusió saber que el 2050 en tindré 100.

DONES, GERMANS, FILLS. Parla a poc a poc. Fluix. Sense pressa, espaiant les paraules. Pauses, silencis i molts Ducados. Ell és el número 4 d'11 germans; el seu pare tenia el carnet número 13 de la Falange i va estar a la División Azul. ¿Mà dura a casa? Per parlar amb els meus pares s'havia de fer una instància: primer eren ells, després el fills. Fa una pausa i despista, escapant de la pregunta: Jo amb la meva família sempre he improvisat; no he programat mai res: ni fills ni dones. N'has tingut moltes, de dones? No parlo d'això, diu sec i distant. Si vols et puc explicar que aquest matí m'ha trucat la primera i la segona; també he parlat amb la mare dels bessons i ara he de trucar a la tercera dona. Me les estimo molt a totes: m'he enamorat de totes i totes són meravelloses. Però? Res, que quan s'acaba i s'emboliquen amb un arquitecte alt, guapo i simpàtic, doncs ho passes uns dies malament i ja està.

COBI I MARICHALAR. Té un punt d'entranyable. Sincer i sempre imprevisble: abans de construir-lo, van trencar el motlle. No segueix cap lògica. Ets feliç? Hi ha moments que sí: molt; però també hi ha moments que sóc molt molt molt infeliç. De què depèn? Amb la meva feina visc molt exposat. I pateixo per si agrada o no agrada; per si estic a l'altura o no. Insatisfacció constant? Sempre: sóc molt exigent. Amb els altres també? No tant: quan m'agrada alguna cosa d'algú altre, sóc capaç de disfrutar-la molt més. I les entrevistes, les disfrutes? Depèn. Quan em pregunten pel Cobi i per com vaig començar, és per dir: Mira't la web, noi. I quan et saluden com a Javier de Marichalar i et pregunten per la família reial, és per aixecar-te i marxar.

DIBUIXOS I PARAULES. Seguim. A vegades no li surten les paraules. Les busca, però no les troba. Parlem en català, però a vegades també en castellà. Buscant un lloc còmode. ¿T'expresses millor amb dibuixos? Sí. Molt millor. Sempre he tingut problemes amb la lectura i l'aprenentatge: el dibuix m'ha ajudat a entendre el món i a mi mateix. Encén l'enèsim Ducados i m'ensenya un grapat de treballs que ha fet aquest estiu. Llavors, el discurs flueix amb tot tipus de detalls i matisos. Aquí se sent segur: Dibuixar et fa parar i mirar; L'art et fa compartir i entendre. De cop, ho veus clar: Jo sento el que tu sents que jo sento.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT