Publicitat
Publicitat

Carta a l'helicòpter de la Policia: 'Tacatacatacatacatacataca'

El que espanta no és la democràcia, ni la independència civilitzada de cap territori, el que fa por és la violència

La teva presència al cel de Barcelona s’ha convertit en tan habitual que ja formes part de l’‘skyline’ de la ciutat, La Sagrada Família, el Tibidabo, Montjuïc i l’helicòpter de la Policia, amb aquell bombardeig acústic que ens percudeix el cervell -tacatacatacatacata-, que ens recorda que vivim sota amenaça i que treu el pitjor de nosaltres mateixos.

No deu ser gaire usual escriure-li una carta a un helicòpter, però l’excepcionalitat s’ha apoderat del nostre dia a dia i, a més, en situacions de màxima tensió ja sol passar que t’acabes desfogant amb el primer que pots. Quan el soroll de l’helicòpter entra per la porta, la indignació surt per la finestra de Twitter. T’he de dir que la teva és una presència especialment irritant quan et quedes suspès a sobre nostre i fas anar les hèlixs compulsivament sense moure’t de lloc, com si ens posessis a prova a veure qui se’n cansa abans, si els que som a baix mirant cap amunt o els que sou a dalt mirant cap avall.

De fet, no sabem ni què mireu, ni què veieu, ni qui hi ha a dins, ni si ho graveu tot, ni quin és el propòsit últim del vostre vol incessant, més enllà d’incomodar, d’intimidar, d’atemorir, de recordar des d’aquesta posició de llunyana superioritat que estem sota vigilància, que tenim el 155 a sobre i que el primer que es mogui aquesta vegada sí que sortirà a la foto. Sentir el teu tacatacatacataca al cel de Barcelona és recordar-me del tacatacatacataca de la verborrea dels representants de l’Estat, que aquests dies també ressona a tota hora monòton, repetitiu, desagradable.

No sabem què mireu, ni quin és el propòsit del vostre vol incessant, més enllà de recordar que estem vigilats

Com més soroll d’helicòpter, més creix el malestar. La frustració de pensar com hauria sigut de fàcil organitzar un referèndum pactat, si el que es volgués fos resoldre problemes i no vèncer per 10-0. Guanyar i escarmentar. Guanyar i escarmentar. Tacatacatacataca. Acordant un referèndum ens hauríem estalviat que ens haguéssiu enviat milers de policies i guàrdies civils disposats a fer un mal irreparable a ciutadans de Catalunya i a la imatge exterior espanyola. Votant en normalitat democràtica, uns marcant la casella del sí, els altres la del no, uns en blanc, els altres fent un vot nul o quedant-se a casa, cap turista hauria anul·lat reserves d’hotel ni de restaurant, la gent no hauria deixat d’anar al cine o al teatre, perquè el que espanta no és la democràcia, ni la independència civilitzada de cap territori, el que fa por és la violència. Un referèndum com el que vol el 82% de la població, com el que a hores d’ara tots els grans diaris i bancs i empreses catalanes haurien d’exigir-li a Mariano Rajoy llogant, si cal, un helicòpter que sobrevolés la Moncloa dia i nit. Tacatacatacataca.

P.DEl ‘copyright’ del títol és del compte de Twitter @putohelicoptero, on els usuaris deixen constància, per exemple, que l’1-O es va tancar l’espai aeri perquè ningú més pogués gravar imatges de la mobilització i, en canvi, diumenge passat vosaltres mateixos vau oferir les imatges de la manifestació per la unitat d’Espanya.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT