Els anuncis i les voreres

Capdevila advocava dimarts pels ajuntaments que posen límits a l’ús privat del cotxe en una gran ciutat i Villatoro es preguntava divendres, amb ànim de provocar, si no seria millor prohibir els anuncis de cotxes. Són dos plantejaments que il·lustren molt bé l’atzucac a què ens aboca supeditar la política a l’economia.

L’Estat o la Generalitat fan mans i mànigues per salvar les fàbriques de cotxes, posant-hi si convé recursos públics. Les fàbriques ens bombardegen incessantment amb anuncis que ens inciten a comprar-ne. I un ajuntament, com el de Colau, va fent més amples les voreres -aviat tocarà la Via Laietana- perquè sigui més difícil treure’ls del pàrquing.

Estem bojos? No, només passa que això que anomenem economia rutlla sovint contra la salut pública. Atemptaven molt clarament contra la salut els anuncis de tabac, i s’han regulat i restringit. I hi atempten -estenen la terrible plaga de l’obesitat infantil- els de begudes ensucrades. Es restringiran? La llista seria interminable.

Produïm el que no necessitem, fins i tot el que ens perjudica, perquè l’objectiu de produir-ho no és viure millor, sinó que uns ho puguin vendre a uns altres amb el màxim marge de benefici. Quan un cotxe topa amb una vorera que creix estan topant l’economia i la política; l’afany d’enriquir-se i el de tenir una vida plena i feliç; el pensar en tu i el pensar en tots.

També està topant el polític que vol guanyar les pròximes eleccions, que sempre són a tocar, amb el que pensa en el benestar dels ciutadans fins i tot a risc de ser, durant un temps, impopular. Acostuma a ser impopular prohibir el que sigui. Ho va ser, per exemple, almenys inicialment, no deixar fumar als llocs públics. Però si una prohibició limita la llibertat d’uns contra la de tots, només cal temps perquè tothom se’n faci fan.

I també topa el poder centralitzat i allunyat del ciutadà amb el més local i imbricat en la societat civil. Com més electors vagin directament del sofà a l’urna -de la publicitat i la teleporqueria al sufragi-, més futur té la corrupció política. Com més hi arribin des de l’AMPA o l’associació de veïns, més líders tindrem que plantaran cara als poders econòmics que no vota ningú. La nova política, la que de debò regenera, no només amplia les voreres: amplia, tant com pot, la democràcia.

Però la topada més evident i quotidiana és la dels valors -ímplicits o explícits- de bona part dels anuncis amb els valors que diem que voldríem transmetre als nostres fills. Des d’un estadi superior de civilització -si algun dia hi arribem- costarà molt d’entendre que a principis del segle XXI encara es confongués la defensa de la llibertat i la democràcia amb el dret a difondre amb el màxim talent, potència i eficàcia el que es considera perniciós.

Mentrestant, us convido a somiar en una societat amb més voreres i menys anuncis, i a no deixar-vos intimidar pels que asseguren que això comporta un retrocés democràtic. Demostrar que s’equivoquen és el gran repte de la nova política.