21/8: Continuarem

DESPRÉS dels atemptats res no serà igual, però tampoc res no hauria de ser gaire diferent. No serà igual passejar per la Rambla o per Cambrils, però hi hem de continuar passejant. De la mateixa manera, retrobarem els legítims debats col·lectius que l’impacte emocional dels atemptats havia deixat en un segon pla. En aquest sentit, em resulta francament incomprensible la insistència amb què alguns diuen que els atemptats haurien de comportar un abandonament del Procés i la renúncia al referèndum de l’1-O. No veig per què. Diuen que per preservar la unitat necessària en temps de torbació. Però això seria forçar la unitat perquè uns renuncien al que pensen a favor d’uns altres que no renuncien a res. No és una confluència en nom de la unitat, és una rendició. I la resposta al terrorisme totalitari no pot ser mai suspendre els debats reals i obligar a unitats forçoses. Els debats reals continuen aquí. I la resposta al terrorisme és més democràcia. Aquí hi ha, diria, els dos malentesos en què es fonamenta aquesta demanda de renúncia. El primer, no entendre que per al sobiranisme el referèndum és sobretot més democràcia. El segon, pensar-se que això era un debat frívol i sense substància. No és ni una cosa ni l’altra. Per això continuarà.