Una escola que llegeix

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsSegons uns certs criteris que s’emparen en la invocació d’un sentit pràctic de la vida, la lectura ha estat considerada una activitat més aviat perjudicial. Encara que només fos perquè se suposava que llegir no servia de gaire (o de res) per a tirar endavant i, per tant, els llibres tampoc. Les biblioteques de les escoles, si n’hi havia, hi eren per fer bonic, tancades amb pany i clau, no fos cas que algú hi anés a perdre el temps. En canvi, les escoles catalanes, de llengua i de continguts, sempre que han pogut funcionar i treballar bé, ja des de finals del segle passat, han fomentat la lectura, a totes les edats, no sols per a aprendre, sinó per gust; com un acte cultural, és clar, però també com un esplai. Perquè la lectura és una activitat lúdica, un divertiment individual i alhora compartit. Primer hi ha la lectura oral, la dels contes que ens expliquen a casa (o que ens els haurien d’explicar) i a l’escola. De grans també cal saber llegir en veu alta i fer-nos escoltar. Però hi ha molt poca gent que sàpiga donar sentit oral al que llegeix. Al capdavall de tot, hi ha el gust per la lectura literària, ja que la literatura és l’art de la paraula. La lectura literària exigeix escollir els autors i els llibres que ens agradin més. Per això a l’escola tenim els llibres a la vista, perquè els alumnes els puguin fullejar primer. A més, fins i tot els alumnes dels primers nivells informen els seus companys de les lectures que han fet i recomanen les obres que els han agradat. Així la lectura esdevé una acció pedagògica col·lectiva. [...] Ensenyar literatura és, senzillament, que l’alumne llegeixi de gust. Fa molts anys, vaig titular un llibre meu Llegir com viure. Això és el que fa l’escola: els contes, amb els racons de lectura, amb el servei de biblioteques i ensenyant literatura.